aplicació del costat del client
aplicació del costat del client
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web
- ca aplicació del costat del client, n f
- es aplicación del lado del cliente
- en client-side application
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web
Definició
Aplicació web la funcionalitat de la qual s'executa parcialment o totalment en el client.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
aplicació sense fils
aplicació sense fils
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca aplicació sense fils, n f
- es aplicación inalámbrica
- en wireless application
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Aplicació client que es pot executar en ordinadors portàtils o dispositius mòbils.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
aplicació web
aplicació web
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web
- ca aplicació web, n f
- es aplicación web
- en web application
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Tecnologia web
Definició
Aplicació concebuda i programada per a operar a través d'Internet, que utilitza pàgines web com a interfície client i que, per tant, s'utilitza dins d'un navegador web.
Nota
- Una aplicació web requereix una arquitectura de tres nivells i es descompon en parts servidores i parts clients. Generalment, la part o parts servidores són les que realitzen els processos i generen els resultats, que són servits a través d'Internet a les parts client, les quals poden tenir més o menys funcionalitat pròpia, però habitualment solen limitar-se a la interfície d'usuari i, per tant, a la funcionalitat d'interacció per a sol·licitar operacions i seleccionar o introduir arguments. Segons el grau de funcionalitat pròpia, es parla de clients lleugers o de clients pesants.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
apoàpside
apoàpside
Teledetecció > Òrbites
- ca apoàpside, n m
- es apoápside
- en apoapsis
Teledetecció > Òrbites
Definició
Punt de màxim allunyament d'un cos celeste en una òrbita el·líptica respecte al centre de masses al voltant del qual orbita.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
apoastre
apoastre
Teledetecció > Òrbites
- ca apoastre, n m
- es apoastro
- en apoastron
Teledetecció > Òrbites
Definició
Punt de l'òrbita d'un astre secundari que es troba a la distància major de l'astre principal, típicament una estrella, al voltant del qual orbita, en oposició al periastre.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
apofocus
apofocus
Teledetecció > Òrbites
- ca apogeu, n m
- ca apofocus, n m sin. compl.
- es apogeo
- es apofoco sin. compl.
- en apogee
- en apofocus sin. compl.
Teledetecció > Òrbites
Definició
Apoàpside d'un satèl·lit amb relació a la Terra, en oposició al perigeu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
apogeu
apogeu
Teledetecció > Òrbites
- ca apogeu, n m
- ca apofocus, n m sin. compl.
- es apogeo
- es apofoco sin. compl.
- en apogee
- en apofocus sin. compl.
Teledetecció > Òrbites
Definició
Apoàpside d'un satèl·lit amb relació a la Terra, en oposició al perigeu.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Apollo
Apollo
Teledetecció > Missions
- ca Apollo, n m
Teledetecció > Missions
Definició
Programa d'exploració lunar dels Estats Units d'Amèrica format per 20 vols espacials, que va estar actiu entre les dècades de 1960 i 1970.
D'aquestes missions, les 6 primeres eren no tripulades, denominades AS-201 (AS prové del terme Apollo i del coet d'enlairament, denominat Saturn), AS-203 (coneguda informalment com a Apollo-2), AS-202 (coneguda informalment com a Apollo-3), AS-204 (redenominada oficialment com a Apollo-1 en record de la tripulació que va morir-hi en la fase de prova) i Apollo 4 a 6, llançades entre el 26 de febrer de 1966 i el 4 d'abril de 1968. La primera missió tripulada va ser l'Apollo 7, llançada l'11 d'octubre de 1968, la qual va estar a l'espai exterior, orbitant al voltant de la Terra, 11 dies. La primera missió que va orbitar a l'entorn d'un cos celeste diferent de la Terra (la Lluna) va ser l'Apollo 8. Després de les missions Apollo 9 i Apollo 10, l'Apollo 11, llançat el 20 de juliol de 1969, va permetre per primer cop a la història que l'home trepitgés la Lluna. Amb les 5 següents missions Apollo, un total de 12 homes han estat a la Lluna, i són les úniques ocasions en què missions tripulades han aterrat a un cos celeste. La darrera missió del programa va ser l'Apollo 17, llançada el 7 de setembre de 1972, ja que les missions Apollo 18 a 20 van ser anul·lades. Val a dir, però, que les missions posteriors del programa Skylab (1973-1974) i de l'Apollo-Saliut Test Project (1975), programa conjunt de la Unió Soviètica i els Estats d'Units d'Amèrica, són sovint considerades dins el programa Apollo. Les missions Apollo van ser de les primeres a adquirir imatges de teledetecció civil, en aquest cas sobre pel·lícula fotogràfica.
D'aquestes missions, les 6 primeres eren no tripulades, denominades AS-201 (AS prové del terme Apollo i del coet d'enlairament, denominat Saturn), AS-203 (coneguda informalment com a Apollo-2), AS-202 (coneguda informalment com a Apollo-3), AS-204 (redenominada oficialment com a Apollo-1 en record de la tripulació que va morir-hi en la fase de prova) i Apollo 4 a 6, llançades entre el 26 de febrer de 1966 i el 4 d'abril de 1968. La primera missió tripulada va ser l'Apollo 7, llançada l'11 d'octubre de 1968, la qual va estar a l'espai exterior, orbitant al voltant de la Terra, 11 dies. La primera missió que va orbitar a l'entorn d'un cos celeste diferent de la Terra (la Lluna) va ser l'Apollo 8. Després de les missions Apollo 9 i Apollo 10, l'Apollo 11, llançat el 20 de juliol de 1969, va permetre per primer cop a la història que l'home trepitgés la Lluna. Amb les 5 següents missions Apollo, un total de 12 homes han estat a la Lluna, i són les úniques ocasions en què missions tripulades han aterrat a un cos celeste. La darrera missió del programa va ser l'Apollo 17, llançada el 7 de setembre de 1972, ja que les missions Apollo 18 a 20 van ser anul·lades. Val a dir, però, que les missions posteriors del programa Skylab (1973-1974) i de l'Apollo-Saliut Test Project (1975), programa conjunt de la Unió Soviètica i els Estats d'Units d'Amèrica, són sovint considerades dins el programa Apollo. Les missions Apollo van ser de les primeres a adquirir imatges de teledetecció civil, en aquest cas sobre pel·lícula fotogràfica.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Applications Explorer Mission-2
Applications Explorer Mission-2
Teledetecció > Plataformes
- ca SAGE, n m
- ca AEM-2, n f sin. compl.
- ca Applications Explorer Mission-2, n f sin. compl.
- ca EXPLORER-60, n m sin. compl.
- ca Stratospheric Aerosol and Gas Experiment, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Stratospheric Aerosol and Gas Experiment, 'experiment sobre els gasos i els aerosols estratrosfèrics'.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita inclinada (55°) i quasi circular, gestionat per la NASA/LaRC i destinat a determinar la distribució vertical dels aerosols estratosfèrics, l'ozó, els òxids de nitrogen i el vapor d'aigua en una escala global.
El SAGE, a una altitud nominal de 548 km al perigeu i 660 km a l'apogeu, va ser llançat el 18 de febrer de 1979 i va ser operatiu fins al 19 de novembre de 1981, tot i que des del 15 de maig de 1979 el satèl·lit presentava problemes.
AEM-2 és l'acrònim de Applications Explorer Mission-2 ('missió d'exploració d'aplicacions-2').
Principal sensor: SAGE-I.
Satèl·lit de teledetecció, d'òrbita inclinada (55°) i quasi circular, gestionat per la NASA/LaRC i destinat a determinar la distribució vertical dels aerosols estratosfèrics, l'ozó, els òxids de nitrogen i el vapor d'aigua en una escala global.
El SAGE, a una altitud nominal de 548 km al perigeu i 660 km a l'apogeu, va ser llançat el 18 de febrer de 1979 i va ser operatiu fins al 19 de novembre de 1981, tot i que des del 15 de maig de 1979 el satèl·lit presentava problemes.
AEM-2 és l'acrònim de Applications Explorer Mission-2 ('missió d'exploració d'aplicacions-2').
Principal sensor: SAGE-I.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Applications Technology Satellite
Applications Technology Satellite
Teledetecció > Plataformes
- ca ATS, n m
- ca Applications Technology Satellite, n m sin. compl.
Teledetecció > Plataformes
Definició
Acrònim de Applications Technology Satellite, 'satèl·lit tecnològic d'aplicacions'.
Primer satèl·lit de teledetecció geoestacionari, llançat el 1966 per la NASA.
En forma operacional, aquest satèl·lit es va convertir en el primer de la sèrie SMS, anomenada GOES a partir de 1975. Actualment disposa de quatre satèl·lits d'aquesta família, encara que només dos són operatius. Cobreixen el conjunt del territori nord-americà, així com l'oest de l'Atlàntic. Els més moderns inclouen diversos sensors, entre els quals destaca l'IMAGER1, sensor d'escombratge amb 5 bandes (1 del VIS, 2 de l'IRm i nivell superior de vapor d'aigua i 2 de l'IRt, la segona amb especial sensibilitat al vapor d'aigua), que capta el disc visible de la Terra a la zona indicada cada 30 minuts i ofereix una resolució aproximada d'1 km per al VIS i de 4 km per a les 4 bandes restants (dades variables segons la latitud i el satèl·lit concret). A més, té un altre sensor, anomenat SOUNDER1, que ofereix un perfil de temperatura i humitat atmosfèrica, així com la distribució d'ozó.
Primer satèl·lit de teledetecció geoestacionari, llançat el 1966 per la NASA.
En forma operacional, aquest satèl·lit es va convertir en el primer de la sèrie SMS, anomenada GOES a partir de 1975. Actualment disposa de quatre satèl·lits d'aquesta família, encara que només dos són operatius. Cobreixen el conjunt del territori nord-americà, així com l'oest de l'Atlàntic. Els més moderns inclouen diversos sensors, entre els quals destaca l'IMAGER1, sensor d'escombratge amb 5 bandes (1 del VIS, 2 de l'IRm i nivell superior de vapor d'aigua i 2 de l'IRt, la segona amb especial sensibilitat al vapor d'aigua), que capta el disc visible de la Terra a la zona indicada cada 30 minuts i ofereix una resolució aproximada d'1 km per al VIS i de 4 km per a les 4 bandes restants (dades variables segons la latitud i el satèl·lit concret). A més, té un altre sensor, anomenat SOUNDER1, que ofereix un perfil de temperatura i humitat atmosfèrica, així com la distribució d'ozó.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
