Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca verd, n m
- ca G, n m sin. compl.
- es verde
- en green
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca GAC, n f
- ca cobertura d'àrea global, n f sin. compl.
- es GAC
- es cobertura de área global sin. compl.
- en GAC
- en global area coverage sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
S'aplica a imatges dels AVHRR i del SeaWiFS, entre d'altres.
GAC és l'acrònim de global area coverage ('cobertura d'àrea global').
Vegeu també LAC.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció
- ca GAGAN, n f
- ca GPS Aided Geo Augmented Navigation, n f sin. compl.
- ca GPS and Geo Augmented Navigation system, n m sin. compl.
Teledetecció
Definició
SBAS gestionat per l'ISRO i l'autoritat aeroportuària de l'Índia, format per un satèl·lit i diverses estacions terrestres de referència, que té com a objectiu incrementar l'exactitud, la fiabilitat i la disponibilitat de les mesures obtingudes pels GNSS.
Opera en la regió de l'Índia i es preveu que sigui plenament operatiu l'any 2014.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca Galileo
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definició
Entre els objectius de Galileo hi ha oferir més precisió a tots els usuaris que la que ofereixen els sistemes GPS i GLONASS, augmentar la disponibilitat de serveis de posicionament a latituds altes i proporcionar un sistema de posicionament independent per als països europeus, disponible fins i tot en temps de guerra o de desacords polítics.
L'entrada en funcionament està anunciada per al 2018, després de diversos ajornaments.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció
- ca Galileo, n m
Teledetecció
Definició
El sistema s'ha estructurat en dues fases:
- La primera, de validació en òrbita (IOV), està formada per 4 satèl·lits, llançats els dos primers el 21 d'octubre de 2011 i els dos satèl·lits restants el 12 d'octubre de 2012.
- La segona, de plena capacitat operativa (FOC), formada per un total de 30 satèl·lits, ha estat declarada operativa el 15 de desembre de 2016, si bé la constel·lació no serà completada fins a l'any 2020, quan Galileu disposarà de tots els satèl·lits operatius.
Malgrat que, un cop finalitzat, Galileo proporcionarà dades de posicionament de gran qualitat, és un projecte que ha patit, des del seu inici al final del segle XX, un suport vacil·lant per part dels seus impulsors, amb períodes en què s'ha donat pràcticament per abandonat o en què ha experimentat forts retards per limitacions pressupostàries.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca Galileo
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Nota
- Pren el nom de l'astrònom italià Galileo Galilei.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Teledetecció > Banda de l'espectre
- ca raigs gamma, n m pl
- ca gamma, n m pl sin. compl.
- es rayos gamma
- en gamma rays
- sbl γ
Teledetecció > Banda de l'espectre
Definició
S'origina generalment per elements radioactius o bé en fenòmens astrofísics d'alta energia (com explosions de supernoves o nuclis de galàxies actives). A causa de l'elevada energia que posseeixen, els raigs gamma constitueixen un tipus de radiació ionitzant capaç de penetrar en la matèria.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Fotogrametria
- ca gamma, n m
- es gamma
- en gamma
- sbl γ
Fotogrametria
Definició
Nota
-
Matemàticament s'expressa com a
<Vegeu imatge>,
on D és la densitat fotogràfica i H, l'exposició.
Un valor igual 1, corresponent a una funció amb un pendent de 45º, no dona lloc a un canvi en la densitat de la imatge, mentre que un valor inferior a 1 dona lloc a una compressió i un valor superior a 1 produeix una expansió del contrast. El valor depèn tant de les característiques de la pel·lícula com de les condicions de revelatge. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
- ca gamma de colors, n f
- es gama de colores
- en color ramp
- en ramp
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
- ca escala de colors, n f
- ca gamma de colors, n f sin. compl.
- es escala de colores
- es gama de colores
- fr échelle de couleurs
- fr gamme de couleurs
- it legenda dei colori
- it scala delle tinte
- en colour ramp
- en colour scale
- en colour wedge
- de Farbenreihe
- de Farbenskala
Cartografia > Òptica, percepció i teoria del color
Definició
Nota
-
1. En mapes d'informació nominal o conceptual s'usen gammes de tons diferenciadors i, habitualment, evocadors, com ara el blau, el verd, el vermell o el siena, mentre en mapes de quantitats o magnituds, com els de coropletes, els colors s'ordenen bàsicament pel seu valor, de més clar a més fosc o viceversa.
2. Per exemple, una escala coroplètica de set intervals de densitats. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3