Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca arbre quaternari, n m
- es árbol cuaternario
- en quadtree
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Nota
-
1. L'estructura d'arbre quaternari serveix per a codificar dades ràster categòriques i també per a indexar elements vectorials. El principal avantatge és la resolució variable, que permet que s'adapti a la disposició dels conjunts de cel·les contigües d'igual valor o a la forma dels elements vectorials. En el cas de les dades ràster estalvia espai d'emmagatzematge i supera les limitacions d'una resolució fixa. En el cas de les dades vectorials accelera la cerca dels elements.
2. El conjunt de quadrants formen un arbre jeràrquic amb un màxim de quatre nodes subsegüents per node i un mínim de zero si no té subdivisions.
3. L'arbre quaternari és una estructura de dades espacials genuïna desenvolupada en el camp dels SIG que, a desgrat d'una notable popularitat com a estructura de codificació de dades ràster durant la dècada de 1980, actualment s'utilitza principalment com a mètode d'indexació espacial. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca arbre quaternari, n m
- es árbol cuaternario
- en quadtree
Teledetecció > Models de dades i formats
Definició
La imatge se subdivideix en quatre quadrants (anomenats blocs), cadascun dels quals, recursivament, se subdivideix de nou en quatre quadrants, sempre que algun dels quadrants contingui valors diferents dels altres. D'aquesta manera, cada node de l'arbre té zero nodes fills (si el seu contingut és homogeni) o quatre nodes fills (si un o més d'un dels quadrants conté informació diferent). Cal fer notar que un arbre quaternari és un cas particular d'arbre perquè l'ordre dels quadrants és rellevant (en cas contrari no es podria reconstruir fidelment el ràster original). Encara que a vegades s'ha considerat que l'arbre quaternari és una estructura de resolució variable, no ho sol ser. En efecte, els blocs més grans no han de ser necessàriament zones en què es tingui menor coneixement del detall espacial, sinó que simplement es codifiquen en un bloc gran perquè són una gran àrea de valors iguals.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
- ca arbre R, n m
- es árbol R
- en R-tree
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Models de dades espacials
Definició
Nota
- La cerca i recuperació dels elements espacials s'efectua a través de la jerarquia de rectangles fins a trobar aquell que conté l'element d'interès.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca arc, n m
- ca arc de cercle, n m sin. compl.
- es arco de círculo
- en circular arc
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ARC, n m
- ca Ames Research Center, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Centre de la NASA situat a Moffett Field, Califòrnia, dedicat a la recerca aeronàutica, a les ciències de la vida i a la recerca en ciència i tecnologia espacial.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca arc, n m
- es arco
- en arc
Teledetecció > Models de dades i formats
Definició
En la majoria de sistemes d'informació geogràfica el traçat de l'arc està definit per segments, cosa que simplifica extraordinàriament el model, els càlculs i el coneixement de les relacions topològiques. Tanmateix, no hi ha cap obstacle teòric per a definir-lo amb funcions més complexes.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
- ca arc, n m
- ca aresta, n f sin. compl.
- es arco
- es arista
- en arc
- en edge
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
- ca arc, n m
- ca aresta, n f sin. compl.
- es arco
- es arista
- en arc
- en chain
- en edge
- en link
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Informació espacial
Definició
Nota
- Els nodes són suficients per a la definició topològica bàsica dels arcs (per exemple, quan representen entitats de forma lineal que formen part d'una xarxa, com ara carreteres). Els polígons només s'expliciten quan els arcs s'utilitzen per a construir polígons.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca arc, n m
- ca aresta, n f
- es arco
- es arista
- en arc
- en edge
- en link
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definició
Nota
- En matemàtiques, un arc és un dels parells de nodes que formen el graf.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
- ca arc, n m
- ca arc de cercle, n m sin. compl.
- es arco de círculo
- en circular arc
Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Geometria i topologia
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8