Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
- ca aplatament, n m
- ca coeficient d'aplatament, n m
- es aplanamiento
- es coeficiente de aplanamiento
- en flattening
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geodèsia
Definició
Nota
-
1. L'aplatament i el semieix major són els paràmetres bàsics de definició dels diferents el·lipsoides emprats en geodèsia i cartografia.
2. L'aplatament de la Terra és aproximadament 1/298, atès que la diferència entre el radi equatorial (semieix major) i el radi polar (semieix menor) de la Terra és d'aproximadament 20 km. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia > Geodèsia
- ca aplatament, n m
- es achatamiento
- fr aplatissement
- it schiacciamento
- en flattening
- de Abflachung
- de Abplattung
Cartografia > Geodèsia
Definició
Nota
-
1. El seu valor és la relació de la diferència del radi equatorial, o semieix major, i el radi polar, o semieix menor, al radi equatorial, que resulta aproximadament d'1/300.
2. Són exemples d'aplataments d'alguns el·lipsoides locals: Hayford a = 6.378.388 m 1/f = 1/297; Struve a = 6.378.298 m 1/f = 1/295; Bessel a = 6.377.397 m 1/f = 1/299.
3. Són exemples d'aplataments d'alguns el·lipsoides globals: WGS84 a = 6378.137 1/f = 1/298.257; GRS80 a = 6378.137 1/f = 1/298.257, PZ90 a = 6378.137 1/f = 1/298.257. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Geodèsia
- ca aplatat -ada, adj
- es achatado -cha
- fr aplati -ie
- it schiacciato
- en fIatted
- de abgeflacht
- de abgeplattet
Cartografia > Geodèsia
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca aplicació, n f
- es aplicación
- en application
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca aplicació a mida, n f
- es aplicación a medida
- en custom application
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca aplicació autònoma, n f
- es aplicación autónoma
- en stand-alone application
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca aplicació d'arrencada, n f
- es aplicación de arranque
- en starter application
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca aplicació de mostra, n f
- es aplicación de muestra
- en showcase application
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Nota
- Els proveïdors solen distribuir les aplicacions de mostra gratuïtament, a través d'Internet o en CD d'instal·lació, com a exemples d'aplicacions personalitzades per als programadors. La seva utilització real sol requerir una certa feina d'adaptació i un major grau de personalització, però poden ser útils com a punt de partida.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca aplicació de SIG, n f
- es aplicación de SIG
- en GIS application
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definició
Nota
- En el nivell més elemental, una aplicació de SIG es pot limitar a la simple visualització i consulta de la informació. En els casos més sofisticats, pot incloure qualsevol funció d'anàlisi o de modelització espacial avançada. Fins i tot pot incorporar funcions programades expressament per a l'aplicació, no disponibles de sèrie.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca aplicació de SIG client, n f
- ca client de SIG, n m
- es aplicación de SIG cliente
- en GIS client application
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definició
Nota
- Les aplicacions de SIG clients es diferencien en clients de SIG d'escriptori i clients de SIG web.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8