Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca antípoda, n m, f
- es antípoda
- fr antipode
- en antipode
- de Antipode
- de Gegenfüßler
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca antípoda, n m
- es antípoda
- fr antipode
- it antipode
- en antipodal point
- de Antipode
- de Gegenfüßler
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca antípodes, n m pl
- es antípodas
- fr antipodes
- it antipodi
- en antipodes
- de Antipoden
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Nota
- Per exemple, Nova Zelanda es troba als antípodes dels Països Catalans.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Teledetecció > Missions
- ca AOL, n m
- ca Airborne Oceanographic LIDAR, n m sin. compl.
Teledetecció > Missions
Definició
Projecte de la NASA destinat a mesurar la clorofil·la i altres paràmetres biològics i químics dels oceans.
El projecte es desenvolupa amb el sensor AOLFL, usat des del 1977 i millorat en diverses ocasions.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Sensors
- ca AOLFL, n m
- ca Airborne Oceanographic LIDAR Fluorosensor, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a l'estudi del fitoplàncton i del color dels oceans i a la mesura de la concentració de pigments (clorofil·la, ficoeritrina, etc.) i matèria orgànica dissolta, així com de la temperatura de la superfície del mar al llarg de la traça de l'aeronau.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de l'UV [355 nm] i del VIS [532 nm].
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Sensors
- ca APEX, n m
- ca Airborne PRISM Experiment, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Sensor aeroportat destinat majoritàriament a l'estudi de la superfície terrestre que permet obtenir imatges pancromàtiques [380 a 2500 nm] en 300 bandes (unes 110 bandes entre 380 i 1000 nm i unes 190 bandes entre 900 i 2500 nm) amb una amplada de banda inferior a 10 nm (i inferior a 5 nm en l'interval [560,780 nm]).
A una altitud de 2000 m sobre el nivell del terreny permet obtenir una resolució espacial al nadir de 0.96 m (1.02 m als extrems laterals de la imatge i 1.397 m en el cas més extrem d'apuntament transversal a la traça). Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig per línies i es distribueixen amb una cobertura territorial, a l'altitud indicada, de 0.9973 km (dallada). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±20°).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca APFO, n f
- ca Aerial Photography Field Office, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Centre que emmagatzema tota la fotografia aèria del Departament d'Agricultura dels Estats Units d'Amèrica.
L'arxiu conté més de 50000 pel·lícules adquirides durant els darrers 40 anys i inclou més de 14 milions d'imatges dels Estats Units d'Amèrica, Alaska i Hawaii. Proporciona productes fotogràfics a ens locals i a oficines estatals i federals dels Estats Units d'Amèrica. També dona servei al públic general amb productes similars, a cost de reproducció.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
- ca interfície de programació d'aplicacions, n f
- ca API, n f sigla
- es interfaz de programación de aplicaciones
- es API sigla
- en application programming interface
- en API sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació
Definició
Nota
-
1. Una interfície de programació d'aplicacions està formada pel col·lectiu d'interfícies de tots o una part dels objectes de base d'un programa, desenvolupades per a un llenguatge o entorn de programació concret. Cada programa ofereix un cert nombre d'interfícies de programació d'aplicacions per a diversos llenguatges o entorns de programació.
2. Actualment és el recurs de personalització més habitual ofert pels programes, tant comercials com de codi obert. En el cas dels SIG, ha substituït completament l'ús de llenguatges de personalització de propietat inclosos dins del propi programa, que era la forma més comuna fins al final de la dècada de 1990.
3. La sigla API correspon a l'equivalent anglès application programming interface. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
- ca apilament d'etiquetes, n m
- es apilamiento de etiquetas
- en label stacking
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
Definició
Nota
- Només alguns programes de SIG ofereixen aquesta funcionalitat avançada.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Georeferenciació
- ca aplatament, n m
- es achatamiento
- en flattening
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Es calcula per: f = (a − b)/a. Per a una circumferència, f = 0, mentre que com més aplatada és l'el·lipse més proper a 1 és el valor de f. En el cas de les el·lipses que serveixen per a modelitzar els diferents el·lipsoides terrestre utilitzats en cartografia, l'aplatament és només d'aproximadament una part en tres-centes, però suficient per haver de ser tingut en compte excepte en escales molt generals.
Vegeu el·lipsoide terrestre.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6