Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
alfanumèric -a

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

  • ca  alfanumèric -a, adj
  • es  alfanumérico -ca
  • en  alphanumeric

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Modelització de dades

Definició
Expressat per mitjà de lletres i xifres, i també d'altres caràcters secundaris.

Nota

  • En el context dels SIG, l'adjectiu alfanumèric -a es refereix generalment als valors, les dades o bases de dades de la informació temàtica, la qual es pot reduir a valors atòmics expressats de forma alfanumèrica, a diferència de la informació espacial.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
alfanumèric -a

Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic

  • ca  alfanumèric -a, adj
  • es  alfanumérico -ca
  • fr  alphanumérique
  • it  alfanumerico
  • en  alphanumeric
  • de  alphanumerisch

Cartografia > Toponímia, lingüística i lèxic

Definició
Que utilitza lletres, xifres, signes de puntuació o símbols complementaris com a elements de base.

Nota

  • La denominació alfanumèric -a s'utilitza en expressions com codi alfanumèric, símbol alfanumèric i tipografia alfanumèrica.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
àlgebra de Boole

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica

  • ca  àlgebra de Boole, n f
  • es  álgebra de Boole
  • en  Boolean algebra

Sistemes d'informació geogràfica > Matemàtiques > Àlgebra i lògica

Definició
Estructura matemàtica que resulta de definir en un conjunt les operacions d'unió, intersecció i complementarietat, sempre que compleixin determinades propietats, i que es pot aplicar tant a conjunts com a proposicions lògiques.

Nota

  • 1. Les operacions booleanes només poden donar com a resultat els valors cert o fals (1 o 0), per la qual cosa l'àlgebra de Boole s'utilitza extensament en la informàtica moderna.

    2. L'àlgebra de Boole va ser formulada per George Boole el 1847.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àlgebra de mapes

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

  • ca  àlgebra de mapes, n f
  • ca  àlgebra ràster, n f
  • es  álgebra de mapas
  • es  álgebra ráster
  • en  map algebra
  • en  raster algebra

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definició
Sistema d'operacions que genera nous conjunts de dades geoespacials derivats per combinació o per transformació de conjunts de dades geoespacials existents.

Nota

  • 1. L'àlgebra de mapes formalitza la metodologia de modelització cartogràfica, especialment en el cas de les dades ràster, atès que defineix de manera uniforme totes les operacions d'anàlisi o manipulació cartogràfica, en general de manipulació espacial, com a funcions que prenen com a arguments un o més conjunts de dades geoespacials (també, en certs casos, escalars) i produeixen sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials.

    2. Tot i que des del punt de vista matemàtic no desenvolupa els aspectes formals (axiomes, regles, condicions, etc.) per a constituir pròpiament una àlgebra, l'àlgebra de mapes permet expressar totes les operacions de combinació o transformació de dades geoespacials en un estil algebraic per mitjà d'operadors i operands.

    3. Pel fet de donar sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials, l'àlgebra de mapes permet encadenar successivament les operacions, de manera que una funció pot prendre com a argument el resultat d'una altra i, per tant, una seqüència d'operacions es pot formular com una sola expressió que conté múltiples expressions imbricades unes dins d'altres. Això ha permès, en la implementació que en fan determinats programes, desenvolupar les operacions de modelització cartogràfica en forma de llenguatge amb una sintaxi uniforme per a totes les operacions, que poden ser de tipus lògic, aritmètic, matemàtic, estadístic, d'anàlisi espacial, etc.

    4. L'àlgebra de mapes resulta especialment útil per a implementar-la en el cas de les dades ràster, atès que en aquest cas es tracta sempre de col·leccions de cel·les amb valors numèrics i per tant les operacions esdevenen operacions numèriques repetides per a totes i cada una de les cel·les.

    5. La formulació més elaborada de l'àlgebra de mapes és atribuïble principalment a Charles Dana Tomlin, que la va desenvolupar el 1991 a partir de treballs precedents de Joseph K. Berry i del mateix Tomlin.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àlgebra ràster

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

  • ca  àlgebra de mapes, n f
  • ca  àlgebra ràster, n f
  • es  álgebra de mapas
  • es  álgebra ráster
  • en  map algebra
  • en  raster algebra

Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament

Definició
Sistema d'operacions que genera nous conjunts de dades geoespacials derivats per combinació o per transformació de conjunts de dades geoespacials existents.

Nota

  • 1. L'àlgebra de mapes formalitza la metodologia de modelització cartogràfica, especialment en el cas de les dades ràster, atès que defineix de manera uniforme totes les operacions d'anàlisi o manipulació cartogràfica, en general de manipulació espacial, com a funcions que prenen com a arguments un o més conjunts de dades geoespacials (també, en certs casos, escalars) i produeixen sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials.

    2. Tot i que des del punt de vista matemàtic no desenvolupa els aspectes formals (axiomes, regles, condicions, etc.) per a constituir pròpiament una àlgebra, l'àlgebra de mapes permet expressar totes les operacions de combinació o transformació de dades geoespacials en un estil algebraic per mitjà d'operadors i operands.

    3. Pel fet de donar sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials, l'àlgebra de mapes permet encadenar successivament les operacions, de manera que una funció pot prendre com a argument el resultat d'una altra i, per tant, una seqüència d'operacions es pot formular com una sola expressió que conté múltiples expressions imbricades unes dins d'altres. Això ha permès, en la implementació que en fan determinats programes, desenvolupar les operacions de modelització cartogràfica en forma de llenguatge amb una sintaxi uniforme per a totes les operacions, que poden ser de tipus lògic, aritmètic, matemàtic, estadístic, d'anàlisi espacial, etc.

    4. L'àlgebra de mapes resulta especialment útil per a implementar-la en el cas de les dades ràster, atès que en aquest cas es tracta sempre de col·leccions de cel·les amb valors numèrics i per tant les operacions esdevenen operacions numèriques repetides per a totes i cada una de les cel·les.

    5. La formulació més elaborada de l'àlgebra de mapes és atribuïble principalment a Charles Dana Tomlin, que la va desenvolupar el 1991 a partir de treballs precedents de Joseph K. Berry i del mateix Tomlin.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
àlgebra relacional

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

  • ca  àlgebra relacional, n f
  • es  álgebra relacional
  • en  relational algebra

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Bases de dades > Sistemes de gestió de bases de dades

Definició
Estructura algebraica que deriva del fet que els operadors definits sobre les relacions (taules en el model de base de dades relacional) donen lloc sempre a una altra relació, de manera que el conjunt de relacions és un conjunt tancat sota aquests operadors (unió, intersecció, unió relacional, projecció).

Nota

  • D'interès en lògica matemàtica (lògica de predicats de primer ordre) i teoria de conjunts, l'àlgebra relacional té aplicació en bases de dades per a l'optimització de consultes.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Algeria Satellite-2

Teledetecció > Plataformes

  • ca  AlSat-2, n m
  • ca  Algeria Satellite-2, n m sin. compl.

Teledetecció > Plataformes

Definició
Acrònim de Algeria Satellite-2, 'satèl·lit d'Algèria-2'.

Sèrie de satèl·lits, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular, gestionats pel CNTS i destinats a obtenir imatges d'alta qualitat per a cartografia, agricultura, gestió forestal, gestió de l'aigua, seguiment de desastres naturals, etc.
- L'AlSat-2A, a una altitud nominal de 689 km, va ser llançat el 12 de juliol de 2010. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent). Presenta capacitat d'apuntament transversal a la traça (±30°).
- L'AlSat-2B, a una altitud nominal de 686 km, va ser llançat el 26 de setembre de 2016. Travessa l'equador a les 10:30 (node ascendent).

Vegeu també DMC1.

Principal sensor: NAOMI.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
algorisme

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

  • ca  algorisme, n m
  • ca  algoritme, n m
  • es  algoritmo
  • en  algorithm

Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Programació

Definició
Conjunt finit i ordenat de passos, regles o instruccions per a resoldre un problema.

Nota

  • 1. Un algorisme s'expressa habitualment com una seqüència d'ordres per a un ordinador, sovint escrites en forma de pseudocodi, de manera que es puguin convertir fàcilment en sentències de diferents llenguatges de programació.

    2. En el camp dels SIG, s'han hagut de desenvolupar nombrosos algorismes per a implementar el gran ventall d'operacions d'anàlisi i manipulació de dades geoespacials.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
algorisme

Teledetecció

  • ca  algorisme, n m
  • ca  algoritme, n m sin. compl.
  • es  algoritmo
  • en  algorithm

Teledetecció

Definició
Procediment de càlcul per a resoldre un determinat tipus de problema mitjançant una seqüència ordenada d'instruccions.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
algorisme

Cartografia > Informàtica

  • ca  algorisme, n m
  • ca  algoritme, n m
  • es  algoritmo
  • fr  algorithme
  • it  algorismo
  • it  algoritmo
  • en  algorithm
  • de  Algorithmus

Cartografia > Informàtica

Definició
Conjunt de regles operatòries necessàries per a resoldre un problema específic.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3