àlgebra de mapes
àlgebra de mapes
- ca àlgebra de mapes, n f
- ca àlgebra ràster, n f
- es álgebra de mapas
- es álgebra ráster
- en map algebra
- en raster algebra
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
Definició
Sistema d'operacions que genera nous conjunts de dades geoespacials derivats per combinació o per transformació de conjunts de dades geoespacials existents.
Nota
-
1. L'àlgebra de mapes formalitza la metodologia de modelització cartogràfica, especialment en el cas de les dades ràster, atès que defineix de manera uniforme totes les operacions d'anàlisi o manipulació cartogràfica, en general de manipulació espacial, com a funcions que prenen com a arguments un o més conjunts de dades geoespacials (també, en certs casos, escalars) i produeixen sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials.
2. Tot i que des del punt de vista matemàtic no desenvolupa els aspectes formals (axiomes, regles, condicions, etc.) per a constituir pròpiament una àlgebra, l'àlgebra de mapes permet expressar totes les operacions de combinació o transformació de dades geoespacials en un estil algebraic per mitjà d'operadors i operands.
3. Pel fet de donar sempre com a resultat un nou conjunt de dades geoespacials, l'àlgebra de mapes permet encadenar successivament les operacions, de manera que una funció pot prendre com a argument el resultat d'una altra i, per tant, una seqüència d'operacions es pot formular com una sola expressió que conté múltiples expressions imbricades unes dins d'altres. Això ha permès, en la implementació que en fan determinats programes, desenvolupar les operacions de modelització cartogràfica en forma de llenguatge amb una sintaxi uniforme per a totes les operacions, que poden ser de tipus lògic, aritmètic, matemàtic, estadístic, d'anàlisi espacial, etc.
4. L'àlgebra de mapes resulta especialment útil per a implementar-la en el cas de les dades ràster, atès que en aquest cas es tracta sempre de col·leccions de cel·les amb valors numèrics i per tant les operacions esdevenen operacions numèriques repetides per a totes i cada una de les cel·les.
5. La formulació més elaborada de l'àlgebra de mapes és atribuïble principalment a Charles Dana Tomlin, que la va desenvolupar el 1991 a partir de treballs precedents de Joseph K. Berry i del mateix Tomlin. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
