alineació
alineació
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca alineació, n f
- es alineación
- fr alignement
- it allineamento
- en alignment
- de Ausrichtung
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Acció i efecte de determinar una línia sobre un terreny mitjançant una visual, un raig lluminós o altres procediments.
Nota
- Freqüentment les alineacions són fixades, a la pràctica, amb l'auxili de jalons.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
alinear
alinear
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca alinear, v tr
- es alinear
- fr aligner
- it allineare
- en align, to
- de ausrichten
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Fer una alineació.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
allargament dels píxels
allargament dels píxels
Teledetecció > Georeferenciació
- ca allargament dels píxels, n m
- es alargamiento de los píxeles
- en pixel stretching
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Distorsió d'una part d'una imatge, que pot produir-se en una correcció geomètrica o en un canvi de projecció cartogràfica de ràsters, en la qual alguns píxels de l'escena original acaben ocupant una major superfície en l'escena resultant i apareixen visiblement allargats.
L'allargament dels píxels pot ser observat tant en imatges òptiques com de radar. Quan l'allargament dels píxels és produït per forts desplaçaments del relleu, la distorsió pot ser evitada o corregida amb captacions molt verticals de tots els punts utilitzats de la imatge i/o amb captacions des de múltiples angles.
Vegeu també escurçament i ortoimatge veritable.
L'allargament dels píxels pot ser observat tant en imatges òptiques com de radar. Quan l'allargament dels píxels és produït per forts desplaçaments del relleu, la distorsió pot ser evitada o corregida amb captacions molt verticals de tots els punts utilitzats de la imatge i/o amb captacions des de múltiples angles.
Vegeu també escurçament i ortoimatge veritable.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
allisatge d'imatge
allisatge d'imatge
Fotogrametria
- ca allisatge d'imatge, n m
- ca correcció de camp pla, n f sin. compl.
- es alisado de imagen
- es corrección de campo plano
- en flat-field correction
- en flat-fielding
Fotogrametria
Definició
Procediment d'eliminació del soroll patró en un sensor mitjançant l'obtenció de la imatge d'una superfície neutra i homogènia i dividint el resultat entre la imatge que es vol corregir.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
allunyar
allunyar
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
- ca reduir, v tr
- ca allunyar, v tr sin. compl.
- es alejar
- es reducir
- en zoom out, to
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Visualització i edició cartogràfica
Definició
Disminuir l'escala de visualització en pantalla de les dades cartogràfiques, en general de les dades geoespacials, per mostrar un àmbit geogràfic més gran.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
almanac
almanac
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
- ca almanac, n m
- es almanaque
- en almanac
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Sistemes de posicionament i navegació
Definició
Fitxer transmès des d'un satèl·lit fins al receptor que conté informació sobre les òrbites de tots els satèl·lits de la constel·lació.
Nota
- Els receptors utilitzen les dades de l'almanac per a determinar quins satèl·lits poden seguir.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Almaz
Almaz
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Almaz, n m
- ca Cosmos 1, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Sèrie de satèl·lits militars soviètics, i posteriorment russos, de teledetecció, gestionada per l'NPO Maixinostroienia, destinada a la meteorologia.
Després de la cancel·lació de l'estació espacial soviètica anomenada Almaz, el programa va ser reconfigurat com un satèl·lit no tripulat de reconeixement per radar. Els satèl·lits, inicialment denominats Cosmos (no s'han de confondre amb els satèl·lits Cosmos de la sèrie Meteor-Priroda), van ser anomenats posteriorment Almaz-T (en rus, 'diamant'), fet que pot generar confusió respecte a l'estació espacial homònima (Saliut 2/Almaz 1).
- El 29 d'octubre de 1986, es va llançar el primer d'aquests satèl·lits, si bé va fallar en el mateix llançament.
- El 25 de juliol de 1987 va ser posat en òrbita exitosament el segon satèl·lit, el Cosmos-1870, primera missió de radar del país, a una altitud nominal de 275 km, el qual va ser operatiu fins al 30 de juliol de 1989.
- El tercer satèl·lit, d'òrbita no heliosíncrona i circular, reanomenat Almaz-1, va ser llançat el 31 de març de 1991 i va ser desorbitat el 17 d'octubre de 1992. Els dos satèl·lits presentaven capacitat d'apuntament transversal a la traça.
Principals sensors: EKOR (Cosmos-1870), EKOR-A (Almaz-1), UHF Radiometer (Almaz-1).
Després de la cancel·lació de l'estació espacial soviètica anomenada Almaz, el programa va ser reconfigurat com un satèl·lit no tripulat de reconeixement per radar. Els satèl·lits, inicialment denominats Cosmos (no s'han de confondre amb els satèl·lits Cosmos de la sèrie Meteor-Priroda), van ser anomenats posteriorment Almaz-T (en rus, 'diamant'), fet que pot generar confusió respecte a l'estació espacial homònima (Saliut 2/Almaz 1).
- El 29 d'octubre de 1986, es va llançar el primer d'aquests satèl·lits, si bé va fallar en el mateix llançament.
- El 25 de juliol de 1987 va ser posat en òrbita exitosament el segon satèl·lit, el Cosmos-1870, primera missió de radar del país, a una altitud nominal de 275 km, el qual va ser operatiu fins al 30 de juliol de 1989.
- El tercer satèl·lit, d'òrbita no heliosíncrona i circular, reanomenat Almaz-1, va ser llançat el 31 de març de 1991 i va ser desorbitat el 17 d'octubre de 1992. Els dos satèl·lits presentaven capacitat d'apuntament transversal a la traça.
Principals sensors: EKOR (Cosmos-1870), EKOR-A (Almaz-1), UHF Radiometer (Almaz-1).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ALME
ALME
Teledetecció > Classificació
- ca anàlisi lineal de mescles espectrals, n f
- ca ALME, n f sin. compl.
- ca anàlisi de mescles espectrals, n f sin. compl.
- ca anàlisi lineal de mescles, n f sin. compl.
- ca LMA, n f sin. compl.
- ca SMA, n f sin. compl.
- es ALME
- es análisis de mezclas espectrales sin. compl.
- es análisis lineal de mezclas espectrales sin. compl.
- es LMA sin. compl.
- es SMA sin. compl.
- en linear mixture analysis
- en LMA sin. compl.
- en SMA sin. compl.
- en spectral mixture analysis sin. compl.
- en spectral unmixing sin. compl.
Teledetecció > Classificació
Definició
Tècnica que permet obtenir informació sobre el grau de barreja de diferents classes presents a cada píxel, a partir de l'assumpció que la radiància o la reflectància d'un determinat píxel1 o segment1 és una combinació lineal del senyal característic d'unes classes pures ponderada per la superfície que ocupen en aquest píxel.
El resultat del procés és un conjunt de ràsters, en nombre igual al de classes, que contenen en les seves cel·les el percentatge d'ocupació de la classe a la cel·la. L'anàlisi lineal de mescles espectrals, a diferència d'altres tècniques de classificació convencionals, no pressuposa, doncs, que cada píxel està ocupat per una sola classe, sinó que admet l'existència de píxels barrejats, situació real en moltíssims casos i que permet obtenir classificacions amb classes de contingut mixt. Tanmateix, decidir quines són les signatures espectrals dels membres purs que formen la resposta, el fet que la presumpció de linealitat de les contribucions no sempre sigui certa i la limitació del nombre de membres purs al nombre de bandes utilitzades més 1 són algunes de les dificultats que presenta aquest mètode.
El resultat del procés és un conjunt de ràsters, en nombre igual al de classes, que contenen en les seves cel·les el percentatge d'ocupació de la classe a la cel·la. L'anàlisi lineal de mescles espectrals, a diferència d'altres tècniques de classificació convencionals, no pressuposa, doncs, que cada píxel està ocupat per una sola classe, sinó que admet l'existència de píxels barrejats, situació real en moltíssims casos i que permet obtenir classificacions amb classes de contingut mixt. Tanmateix, decidir quines són les signatures espectrals dels membres purs que formen la resposta, el fet que la presumpció de linealitat de les contribucions no sempre sigui certa i la limitació del nombre de membres purs al nombre de bandes utilitzades més 1 són algunes de les dificultats que presenta aquest mètode.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Along Track Scanning Radiometer
Along Track Scanning Radiometer
Teledetecció > Sensors
- ca ATSR, n m
- ca Along Track Scanning Radiometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Along Track Scanning Radiometer, 'radiòmetre d'escaneig al llarg de la traça'.
Instrument de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits ERS-1 (en aquest cas denominat ATSR-1) i ERS-2 (en aquest cas denominat ATSR-2), format per dos sensors: IRR i MWR.
Instrument de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits ERS-1 (en aquest cas denominat ATSR-1) i ERS-2 (en aquest cas denominat ATSR-2), format per dos sensors: IRR i MWR.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ALOS
ALOS
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca ALOS, n m
- ca Advanced Land Observing System, n m sin. compl.
- ca DAICHI, n m sin. compl.
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Acrònim de Advanced Land Observing System, 'sistema avançat d'observació del territori'.
Sèrie de satèl·lits de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular, gestionada per la NASDA i destinada a la creació de cartografia i al seguiment ambiental.
- L'ALOS, a una altitud nominal de 692 km, va ser llançat el 24 de gener de 2006 i va ser operatiu fins al 22 d'abril de 2011. Travessava l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal era de 46 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça (cap al costat dret) d'algun dels seus sensors el temps de revisita podia veure's sensiblement escurçat a 2 dies.
- L'ALOS-2, a una altitud nominal de 628 km, va ser llançat el 24 de maig de 2014. Travessa l'equador a les 12:00 (node descendent). La resolució temporal és de 14 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça de ±30°, amb un camp d'observació de 2320 km.
Està previst que L'ALOS-3, a una altitud nominal de 620 km, sigui llançat l'any 2019.
Principals sensors: PRISM (ALOS), AVNIR-2 (ALOS), PALSAR (ALOS), PALSAR-2 (ALOS-2), CIRC (ALOS-2), PRISM-2 (ALOS-3), HISUI (ALOS
Sèrie de satèl·lits de teledetecció, d'òrbita heliosíncrona, polar i quasi circular, gestionada per la NASDA i destinada a la creació de cartografia i al seguiment ambiental.
- L'ALOS, a una altitud nominal de 692 km, va ser llançat el 24 de gener de 2006 i va ser operatiu fins al 22 d'abril de 2011. Travessava l'equador a les 10:30 (node descendent). La resolució temporal era de 46 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça (cap al costat dret) d'algun dels seus sensors el temps de revisita podia veure's sensiblement escurçat a 2 dies.
- L'ALOS-2, a una altitud nominal de 628 km, va ser llançat el 24 de maig de 2014. Travessa l'equador a les 12:00 (node descendent). La resolució temporal és de 14 dies, si bé gràcies a la capacitat d'apuntament transversal a la traça de ±30°, amb un camp d'observació de 2320 km.
Està previst que L'ALOS-3, a una altitud nominal de 620 km, sigui llançat l'any 2019.
Principals sensors: PRISM (ALOS), AVNIR-2 (ALOS), PALSAR (ALOS), PALSAR-2 (ALOS-2), CIRC (ALOS-2), PRISM-2 (ALOS-3), HISUI (ALOS
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
