altimetria 2
altimetria 2
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca altimetria 2, n f
- es altimetría
- en altimetry
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Conjunt de signes que, en els mapes, representen el relleu del terreny, com ara corbes de nivell, cotes altimètriques, ombreigs, etc.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
altimetria de radar
altimetria de radar
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca altimetria de radar, n f
- es altimetría de radar
- en radar altimetry
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Altimetria basada en l'ús d'altímetres de radar, especialment aplicada al camp de la topografia i l'oceanografia.
Un altímetre de radar emet microones i les analitza després de ser reflectides per la superfície.
En el cas de l'aplicació oceànica, a més del nivell del mar, permet conèixer l'altitud de les onades a partir de la forma del pols de radar d'eco de l'altímetre de radar, així com la velocitat del vent en la superfície del mar a partir de l'amplitud i la forma de l'ona reflectida. Una mar tranquil·la produeix un pols d'eco fort, mentre que una mar arrissada tendeix a dispersar el pols i retornar-lo més dèbil. La dificultat d'aquesta metodologia rau en l'obtenció d'una exactitud de centímetres, malgrat les pertorbacions que pateix l'ona de radar. La mesura d'aquests efectes pertorbadors, a través d'instruments annexos o mitjançant l'ús de diverses freqüències, o la seva estimació a través de models, permet corregir les mesures altimètriques.
El concepte d'usar un altímetre de radar espacioportat per a mesurar la topografia dels oceans va ser formulat al final de 1960, amb el satèl·lit SeaSat (1978), seguit pel GEOSAT (1985-1989). La tècnica actual dels altímetres de radar ha arribat a través dels satèl·lits de la missió TOPEX-Poseidon (des de 1992 fins a l'època actual). TOPEX-Poseidon ha demostrat que la variació temporal de la topografia dels oceans es pot determinar amb una precisió i una exactitud de pocs centímetres, un ordre de magnitud que millora substancialment els valors dels seus predecessors i ha permès l'elaboració de nous models de circulació oceànica que són aplicats a una àmplia gamma de camps de recerca.
Diverses freqüències s'utilitzen per als altímetres de radar, i l'elecció depèn de la normativa internacional, dels objectius de la missió i de les limitacions tècniques. Cada banda de freqüències té avantatges i desavantatges: la banda Ku (13.6 GHz) és la més utilitzada (TOPEX-Poseidon, Jason-1, Envisat, ERS, etc.), ja que és el millor compromís entre les capacitats de la tecnologia (relacionada amb la potència emesa), l'amplada de banda disponible (determinada per les normes internacionals per a aplicacions específiques), la sensibilitat a les pertorbacions atmosfèriques i la pertorbació pels electrons de la ionosfera. En canvi, la banda C (5.3 GHz) és més sensible que la banda Ku a la pertorbació ionosfèrica i menys sensible als efectes d'aigua líquida atmosfèrica, i la seva funció principal és permetre la correcció del retard ionosfèric en combinació amb les mesures de la banda Ku. La banda S (3.2 GHz) també s'utilitza en combinació amb les mesures de la banda Ku per les mateixes raons que en el cas de la banda C. La banda Ka (35 GHz), en canvi, permet una observació millor del gel, la pluja, les zones costaneres, les masses de terra (boscos, etc.) i l'altitud de les onades. No obstant això, l'atenuació causada per l'aigua o el vapor d'aigua a la troposfera és alta, la qual cosa significa que no es poden obtenir dades quan la precipitació és superior a 1.5 mm/h.
Un altímetre de radar emet microones i les analitza després de ser reflectides per la superfície.
En el cas de l'aplicació oceànica, a més del nivell del mar, permet conèixer l'altitud de les onades a partir de la forma del pols de radar d'eco de l'altímetre de radar, així com la velocitat del vent en la superfície del mar a partir de l'amplitud i la forma de l'ona reflectida. Una mar tranquil·la produeix un pols d'eco fort, mentre que una mar arrissada tendeix a dispersar el pols i retornar-lo més dèbil. La dificultat d'aquesta metodologia rau en l'obtenció d'una exactitud de centímetres, malgrat les pertorbacions que pateix l'ona de radar. La mesura d'aquests efectes pertorbadors, a través d'instruments annexos o mitjançant l'ús de diverses freqüències, o la seva estimació a través de models, permet corregir les mesures altimètriques.
El concepte d'usar un altímetre de radar espacioportat per a mesurar la topografia dels oceans va ser formulat al final de 1960, amb el satèl·lit SeaSat (1978), seguit pel GEOSAT (1985-1989). La tècnica actual dels altímetres de radar ha arribat a través dels satèl·lits de la missió TOPEX-Poseidon (des de 1992 fins a l'època actual). TOPEX-Poseidon ha demostrat que la variació temporal de la topografia dels oceans es pot determinar amb una precisió i una exactitud de pocs centímetres, un ordre de magnitud que millora substancialment els valors dels seus predecessors i ha permès l'elaboració de nous models de circulació oceànica que són aplicats a una àmplia gamma de camps de recerca.
Diverses freqüències s'utilitzen per als altímetres de radar, i l'elecció depèn de la normativa internacional, dels objectius de la missió i de les limitacions tècniques. Cada banda de freqüències té avantatges i desavantatges: la banda Ku (13.6 GHz) és la més utilitzada (TOPEX-Poseidon, Jason-1, Envisat, ERS, etc.), ja que és el millor compromís entre les capacitats de la tecnologia (relacionada amb la potència emesa), l'amplada de banda disponible (determinada per les normes internacionals per a aplicacions específiques), la sensibilitat a les pertorbacions atmosfèriques i la pertorbació pels electrons de la ionosfera. En canvi, la banda C (5.3 GHz) és més sensible que la banda Ku a la pertorbació ionosfèrica i menys sensible als efectes d'aigua líquida atmosfèrica, i la seva funció principal és permetre la correcció del retard ionosfèric en combinació amb les mesures de la banda Ku. La banda S (3.2 GHz) també s'utilitza en combinació amb les mesures de la banda Ku per les mateixes raons que en el cas de la banda C. La banda Ka (35 GHz), en canvi, permet una observació millor del gel, la pluja, les zones costaneres, les masses de terra (boscos, etc.) i l'altitud de les onades. No obstant això, l'atenuació causada per l'aigua o el vapor d'aigua a la troposfera és alta, la qual cosa significa que no es poden obtenir dades quan la precipitació és superior a 1.5 mm/h.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
altimetria làser
altimetria làser
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca altimetria làser, n f
- es altimetría láser
- en laser altimetry
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Altimetria basada en l'ús d'altímetres làser.
Vegeu altímetre i lidar.
Vegeu altímetre i lidar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
altimetria làser
altimetria làser
Fotogrametria
- ca altimetria làser, n f
- es altimetría láser
- en airborne laser mapping
- en airborne laser scanning
- en laser altimetry
- en lidar mapping
Fotogrametria
Definició
Tècnica de mesura de l'elevació d'un terreny des d'una plataforma mitjançant l'ús d'un lidar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
altimètric -a
altimètric -a
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca altimètric -a, adj
- ca hipsomètric -a, adj
- es altimétrico -ca
- es hipsométrico -ca
- fr altimétrique
- fr hypsométrique
- it altimetrico
- it ipsometrico
- en altimetrical
- en hypsometric
- de altimetrisch
- de hypsometrisch
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Relatiu o pertanyent a l'altimetria.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
altitud
altitud
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca altitud, n f
- ca elevació, n f
- es altitud
- es altura
- es elevación
- en altitude
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definició
Altura d'un punt de la superfície terrestre respecte a un determinat dàtum, com per exemple el nivell mitjà del mar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
altitud
altitud
Teledetecció
- ca altitud, n f
- es altitud
- en altitude
Teledetecció
Definició
Distància vertical entre un punt, tant si és sobre el terreny com en una plataforma de teledetecció, i una superfície de referència, que pot ser el geoide (sovint aproximat pel nivell mitjà del mar) o una superfície regular que s'aproximi a la seva forma real, com un el·lipsoide de referència.
Si la superfície de referència és un punt del geoide, aquesta distància s'anomena altitud ortomètrica (H), i és la que s'utilitza habitualment en els mapes topogràfics. En canvi, si la superfície de referència és un el·lipsoide, aquesta distància s'anomena altitud el·lipsoidal (h). En altimetria de radar es poden obtenir altituds el·lipsoidals. En aquest cas, l'equació que permet determinar el nivell del mar o de la Terra és h = a − r + c, on a correspon a l'altitud del satèl·lit, r correspon a l'abast del sensor i c correspon a les correccions aplicades per a compensar els efectes atmosfèrics (ionosfera i troposfera), de l'onatge, de la pluja, de les marees, del moviment del pol, etc.
Com a cas particular cal esmentar que les altituds proporcionades pels sistemes de GNSS són sobre el seu el·lipsoide de referència (típicament WGS84) i, per tant, si es volen obtenir altituds ortomètriques cal fer els corresponents càlculs, que impliquen disposar d'un model de geoide, per la qual cosa les altituds ortomètriques d'aquests aparells són poc exactes, excepte en els equipaments més sofisticats.
Vegeu també elevació1, altura, abast i dàtum vertical.
Si la superfície de referència és un punt del geoide, aquesta distància s'anomena altitud ortomètrica (H), i és la que s'utilitza habitualment en els mapes topogràfics. En canvi, si la superfície de referència és un el·lipsoide, aquesta distància s'anomena altitud el·lipsoidal (h). En altimetria de radar es poden obtenir altituds el·lipsoidals. En aquest cas, l'equació que permet determinar el nivell del mar o de la Terra és h = a − r + c, on a correspon a l'altitud del satèl·lit, r correspon a l'abast del sensor i c correspon a les correccions aplicades per a compensar els efectes atmosfèrics (ionosfera i troposfera), de l'onatge, de la pluja, de les marees, del moviment del pol, etc.
Com a cas particular cal esmentar que les altituds proporcionades pels sistemes de GNSS són sobre el seu el·lipsoide de referència (típicament WGS84) i, per tant, si es volen obtenir altituds ortomètriques cal fer els corresponents càlculs, que impliquen disposar d'un model de geoide, per la qual cosa les altituds ortomètriques d'aquests aparells són poc exactes, excepte en els equipaments més sofisticats.
Vegeu també elevació1, altura, abast i dàtum vertical.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
altitud
altitud
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca altitud, n f
- es altitud
- fr altitude
- it altitudine
- en altitude
- de Höhe
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Altura d'un punt del terreny respecte al nivell del mar, expressada habitualment en metres o en peus.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
altitud corregida
altitud corregida
Fotogrametria
- ca altitud vertadera, n f
- ca altitud corregida, n f sin. compl.
- es altitud corregida
- es altitud verdadera
- en corrected altitude
- en true altitude
Fotogrametria
Definició
Distància vertical sobre el nivell mitjà del mar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
altitud de la superfície del mar
altitud de la superfície del mar
Teledetecció
- ca altitud de la superfície del mar, n f
- ca SSH 2, n f sin. compl.
- es altitud de la superficie del mar
- es SSH sin. compl.
- en sea surface height
- en SSH sin. compl.
Teledetecció
Definició
Altitud de la làmina d'aigua del mar.
SSH és l'acrònim de sea surface height ('altitud de la superfície del mar').
SSH és l'acrònim de sea surface height ('altitud de la superfície del mar').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
