Fotogrametria
- ca angle d'elevació solar, n m
- ca altura solar, n f sin. compl.
- ca angle solar, n m sin. compl.
- es altitud solar
- es ángulo de elevación solar
- es ángulo solar
- es elevación solar
- en solar altitude
- en solar elevation
- en solar elevation angle
- en sun angle
- sbl θs
Fotogrametria
Definició
Nota
- L'angle d'elevació solar és de 0º a l'alba i a l'ocàs i de 90º a l'equador a les 12 hores en els equinoccis i varia en funció de la latitud local, l'angle de declinació de la Terra i l'hora del dia. Afecta el contrast de la imatge de manera que un angle baix incrementa el contrast i allarga les ombres i un angle alt redueix el contrast i escurça les ombres. No és recomanable realitzar un vol fotogramètric amb un angle d'elevació solar inferior a 30º, mentre que s'accepta fins a un angle de 30º en zones amb poca variació en el relleu i de 20º en un relleu articulat.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Fotogrametria
- ca modulació d'amplitud, n f
- ca AM, n f sigla
- es modulación de amplitud
- es AM sigla
- en amplitude modulation
- en AM sigla
Fotogrametria
Definició
Nota
- La sigla AM correspon a l'equivalent anglès amplitude modulation.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca cartografia automatitzada i gestió d'infraestructures, n f
- ca AM/FM, n f sigla
- es cartografía automatizada y gestión de instalaciones
- es AM/FM sigla
- en automated mapping/facilities management
- en AM/FM sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definició
Nota
-
1. La cartografia automatitzada i gestió d'infraestructures combina la funcionalitat de la cartografia digital amb sistemes específics de gestió de les instal·lacions i de les infraestructures, i constitueix alhora un camp especialitzat d'aplicació i un subtipus específic de programari de SIG.
2. La sigla AM/FM correspon a l'equivalent anglès automated mapping/facilities management. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca AM/FM International
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
- ca Amazônia, n m
Teledetecció > Sèries i constel·lacions
Definició
Està previst que l'Amazônia, a una altitud nominal de 753 km, sigui llançat l'any 2018; l'Amazônia-1B, l'any 2020, i l'Amazônia-2, l'any 2023.
Principal sensor: AWFI1.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades
- ca ambigüitat, n f
- es ambigüedad
- en ambiguity
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Qualitat de les dades
Definició
Nota
- Un cas particularment freqüent d'ambigüitat té lloc en els processos de classificació, quan un individu particular es podria incloure en més d'una categoria.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció
- ca ambigüitat, n f
- es ambigüedad
- en ambiguity
Teledetecció
Definició
Es produeix ambigüitat en l'abast quan l'eco d'un objecte ubicat en una posició sobre el terreny arriba simultàniament a l'eco d'un altre objecte en una altra posició. En el cas dels radars d'obertura sintètica es poden produir ambigüitats en l'azimut com a conseqüència d'una freqüència de repetició de polsos insuficient per comparació a l'amplada de banda Doppler dels ecos rebuts. Aquestes ambigüitats imposen restriccions importants en les dimensions de les imatges, la grandària de l'antena i la freqüència de repetició de polsos dels radars d'obertura sintètica.
Vegeu efecte fantasma.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
- ca àmbit d'anàlisi, n m
- es ámbito de análisis
- en analysis extent
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
Definició
Nota
- L'aplicació d'un àmbit d'anàlisi s'utilitza particularment en el cas de les dades ràster per a limitar l'abast espacial de les operacions, ja sigui per mitjà de les coordenades mínimes i màximes que defineixen una àrea rectangular o subfinestra del conjunt del ràster, o per mitjà d'un ràster auxiliar que especifica els subconjunts de cel·les que s'han de processar.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
- ca American Congress on Surveying and Mapping
- ca ACSM sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Cartografia
Definició
Organitzen conjuntament una reunió anual i la prestigiosa sèrie de congressos Auto-Carto, de gran influència en el desenvolupament dels sistemes d'informació geogràfica fins a mitjan dècada de 1990.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
- ca American National Standards Institute
- ca ANSI sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Infraestructures de dades espacials
Definició
Manté forts lligams amb la International Organization for Standardization (ISO), per la qual cosa molts dels estàndards ANSI també són aprovats com a estàndards ISO.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8