ASA
ASA
Fotogrametria
- ca ASA
Fotogrametria
Definició
Estàndard de sensibilitat de pel·lícula definit per l'Associació Nord-americana d'Estàndards (American Standards Association; ASA), utilitzat abans del grau ISO.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
ASA
ASA
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca ASA, n m
- ca índex ASA, n m sin. compl.
- es ASA
- es índice ASA sin. compl.
- en ASA
- en ASA index sin. compl.
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Índex que designa la sensibilitat d'una pel·lícula fotogràfica a la llum, fixat per l'American Standards Association (Associació Americana d'Estàndards). Valors alts indiquen major sensibilitat.
L'ASA ha estat substituït per l'ISO2.
L'ASA ha estat substituït per l'ISO2.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ASAL
ASAL
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ASAL, n f
- ca Agence Spatiale Algérienne, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de Agence Spatiale Algérienne, 'Agència Espacial Algeriana'.
Agència creada el gener de 2002 per a desenvolupar, promoure i gestionar el programa espacial d'Algèria.
Agència creada el gener de 2002 per a desenvolupar, promoure i gestionar el programa espacial d'Algèria.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ASAR
ASAR
Cartografia > Teledetecció
- ca ASAR
Cartografia > Teledetecció
Definició
Radar situat a bord del satèl·lit Envisat, que opera en la banda de les microones.
Nota
-
1. Es tracta d'una versió millorada del SAR.
2. ASAR és un acrònim que correspon a l'anglès Advanced Synthetic Aperture Radar. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
ASAR
ASAR
Teledetecció > Sensors
- ca ASAR, n m
- ca Advanced Synthetic Aperture Radar, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Advanced Synthetic Aperture Radar, 'radar avançat d'obertura sintètica'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord de l'Envisat destinat majoritàriament a l'estudi dels corrents dels oceans, l'extensió i el moviment del gel oceànic, l'extensió de la neu i el gel terrestre, la topografia i les propietats de la superfície terrestre, la biomassa de la Terra (especialment la desforestació en zones equatorials) i l'extensió i la humitat dels aiguamolls.
Es tracta de l'evolució dels sensors AMI-SAR de l'ERS-1 i l'ERS-2 i, a diferència d'aquests, permet orientar l'antena, fet que li proporciona un ventall de dallades i un major temps de revisita. Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C [5.331 GHz]). Pot operar en cinc modes diferents, dos amb el mecanisme de cartografia en bandes (mode imatge i mode onada) i tres amb el mecanisme d'escaneig SAR (polarització alterna, dallada ampla i seguiment global).
- En el mode imatge les escenes presenten una resolució espacial tant en l'abast com en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 15 i 45° i es distribueixen amb una cobertura territorial seleccionable entre 7 dallades diferents, compreses entre 56 i 100 km d'un camp d'observació d'uns 485 km; la polarització és VV o HH.
- En el mode polarització alterna les escenes presenten una resolució espacial en l'abast de 30 m i en l'azimut de 29 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 15 i 45° i es distribueixen amb la mateixa cobertura territorial seleccionable que en el mode imatge, generant dues imatges corregistrades entre 7 dallades diferents, compreses entre 56 i 100 km d'un camp d'observació d'uns 485 km; les polaritzacions possibles són VV/HH, HH/HV o VV/VH.
- En el mode dallada ampla les escenes presenten una resolució espacial tant en l'abast com en l'azimut de 150 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 400 km; la polarització és VV o HH.
- En el mode seguiment global les escenes presenten una resolució espacial en l'abast de 980 m i en l'azimut de 950 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 400 km; la polarització és VV o HH.
- En el mode onada les escenes presenten una resolució espacial en l'abast de 30 m i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 15 i 45° i es distribueixen en petites imatges amb una cobertura territorial entre 10 km per 5 km i 5 km per 5 km, en intervals regulars de 100 km al llarg de la traça.
La petita imatge pot ser posicionada a qualsevol punt de la dallada del mode imatge, fins a un màxim de dues posicions en una mateixa dallada o bé en diferents dallades amb adquisicions alternes entre l'una i l'altra (les petites imatges successives tindran una separació de 200 km); la polarització és VV o HH. El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: VV o HH (imatge, dallada ampla, seguiment global i onada), VV/HH, HH/HV o VV/VH (polarització creuada).
- Durada del pols (s): entre 6.0606E-04 i 4.7619E-04
- Angle d'incidència (°): 15-45
- Resolució espacial en l'abast (m): 28 (imatge), 30 (polarització creuada i onada), 150 (dallada ampla), 980 (seguiment global)
- Resolució espacial en l'azimut (m): 28 (imatge i onada), 29 (polarització creuada), 150 (dallada ampla), 950 (seguiment global)
- Dallada (km): 5 o 10 (onada), 100 (imatge i polarització creuada), 400 (dallada ampla i seguiment global)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 5.331
Sensor de teledetecció instal·lat a bord de l'Envisat destinat majoritàriament a l'estudi dels corrents dels oceans, l'extensió i el moviment del gel oceànic, l'extensió de la neu i el gel terrestre, la topografia i les propietats de la superfície terrestre, la biomassa de la Terra (especialment la desforestació en zones equatorials) i l'extensió i la humitat dels aiguamolls.
Es tracta de l'evolució dels sensors AMI-SAR de l'ERS-1 i l'ERS-2 i, a diferència d'aquests, permet orientar l'antena, fet que li proporciona un ventall de dallades i un major temps de revisita. Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C [5.331 GHz]). Pot operar en cinc modes diferents, dos amb el mecanisme de cartografia en bandes (mode imatge i mode onada) i tres amb el mecanisme d'escaneig SAR (polarització alterna, dallada ampla i seguiment global).
- En el mode imatge les escenes presenten una resolució espacial tant en l'abast com en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 15 i 45° i es distribueixen amb una cobertura territorial seleccionable entre 7 dallades diferents, compreses entre 56 i 100 km d'un camp d'observació d'uns 485 km; la polarització és VV o HH.
- En el mode polarització alterna les escenes presenten una resolució espacial en l'abast de 30 m i en l'azimut de 29 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 15 i 45° i es distribueixen amb la mateixa cobertura territorial seleccionable que en el mode imatge, generant dues imatges corregistrades entre 7 dallades diferents, compreses entre 56 i 100 km d'un camp d'observació d'uns 485 km; les polaritzacions possibles són VV/HH, HH/HV o VV/VH.
- En el mode dallada ampla les escenes presenten una resolució espacial tant en l'abast com en l'azimut de 150 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 400 km; la polarització és VV o HH.
- En el mode seguiment global les escenes presenten una resolució espacial en l'abast de 980 m i en l'azimut de 950 m i es distribueixen amb una cobertura territorial de 400 km; la polarització és VV o HH.
- En el mode onada les escenes presenten una resolució espacial en l'abast de 30 m i en l'azimut de 28 m, es capten amb un angle d'incidència nominal entre 15 i 45° i es distribueixen en petites imatges amb una cobertura territorial entre 10 km per 5 km i 5 km per 5 km, en intervals regulars de 100 km al llarg de la traça.
La petita imatge pot ser posicionada a qualsevol punt de la dallada del mode imatge, fins a un màxim de dues posicions en una mateixa dallada o bé en diferents dallades amb adquisicions alternes entre l'una i l'altra (les petites imatges successives tindran una separació de 200 km); la polarització és VV o HH. El 8 d'abril de 2012 aquest sensor, com tots els de l'Envisat, va deixar de ser operatiu.
Informació tècnica del sensor:
- Polarització: VV o HH (imatge, dallada ampla, seguiment global i onada), VV/HH, HH/HV o VV/VH (polarització creuada).
- Durada del pols (s): entre 6.0606E-04 i 4.7619E-04
- Angle d'incidència (°): 15-45
- Resolució espacial en l'abast (m): 28 (imatge), 30 (polarització creuada i onada), 150 (dallada ampla), 980 (seguiment global)
- Resolució espacial en l'azimut (m): 28 (imatge i onada), 29 (polarització creuada), 150 (dallada ampla), 950 (seguiment global)
- Dallada (km): 5 o 10 (onada), 100 (imatge i polarització creuada), 400 (dallada ampla i seguiment global)
- Bandes espectrals (freqüència, GHz): 5.331
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ASCAT
ASCAT
Teledetecció > Sensors
- ca ASCAT, n m
- ca Advanced Wind Scattometer, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Acrònim de Advanced Wind Scattometer, 'dispersòmetre de vent avançat'.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits MetOp-1 i MetOp-2, que serà instal·lat al MetOp-3, continuació de l'AMI-SCAT de l'ERS-1 i l'ERS-2, destinat majoritàriament a l'estudi del vent sobre la superfície de l'oceà.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C [5.255 GHz]), amb una resolució de 25000 m i una cobertura territorial de 550 km a banda i banda de la traça, separades 700 km entre si.
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits MetOp-1 i MetOp-2, que serà instal·lat al MetOp-3, continuació de l'AMI-SCAT de l'ERS-1 i l'ERS-2, destinat majoritàriament a l'estudi del vent sobre la superfície de l'oceà.
Permet obtenir imatges en la regió espectral de les microones (banda C [5.255 GHz]), amb una resolució de 25000 m i una cobertura territorial de 550 km a banda i banda de la traça, separades 700 km entre si.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ASCII
ASCII
Cartografia > Informàtica
- ca ASCII
Cartografia > Informàtica
Definició
Codi americà estàndard per a l'intercanvi d'informació.
Nota
-
1. És el codi de caràcters més universal, utilitzat per quasi tots els ordinadors.
2. ASCII és un acrònim que correspon a l'anglès American Standard Code for Information Interchange. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
ASCII
ASCII
Teledetecció > Models de dades i formats
- ca ASCII, n m
- ca codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació, n m sin. compl.
- es ASCII
- es código estándar americano para el intercambio de información sin. compl.
- en ASCII
- en American Standard Code for Information Interchange sin. compl.
Teledetecció > Models de dades i formats
Definició
Acrònim de American Standard Code for Information Interchange, 'codi estàndard americà per a l'intercanvi d'informació'.
Llista de 128 caràcters alfanumèrics (lletres sense cap diacrític de l'alfabet llatí modern de 26 lletres -no casualment les mateixes que usa l'anglès modern- majúscules i minúscules, dígits del 0 a 9, etc.) i especials (per exemple: $, /, signes de puntuació, l'espai en blanc, i fins i tot no imprimibles, com el salt de línia, l'avís acústic, etc.) amb la seva correspondència amb la codificació binària que internament utilitzarà l'ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc.
És crucial estandarditzar aquesta llista per tal com la majoria d'ordinadors essencialment emmagatzemen seqüències de bits agrupades en paquets de 8 (1 byte) o múltiples d'aquest valor, és a dir, seqüències de zeros i uns. Les seqüències de zeros i uns agrupades en paquets, per exemple, d'1 byte es poden interpretar com a enters de manera més o menys universal (per exemple, 1000001 és un 65 en la nostra notació habitual de base 10) però no expressen per se un caràcter alfanumèric (com la lletra 'A') o un caràcter especial. En altres paraules, la decisió de quin dels valors que pot prendre un byte s'assignarà a cada caràcter és totalment arbitrària, i d'aquí la importància d'establir un estàndard que estigui per damunt de tipus d'ordinadors, sistemes operatius, fabricants o idiomes. La forta influència dels Estats Units d'Amèrica en el món de la informàtica va fer que l'ASCII acabés essent aquest estàndard de facto (posteriorment estàndard ISO), malgrat les seves limitacions i problemes. En efecte, l'ASCII crea una llista absolutament universal en què els codis s'obtenen per les combinacions de 7 bits de cada byte, cosa que genera 128 entrades a la llista, però deixa sense definir com codificar caràcters no anglesos, com les lletres accentuades, el punt volat de la ela geminada, la ce trencada, les lletres de l'alfabet grec, etc. La solució incompleta que es proposa és destinar el vuitè bit del byte per a codificar aquests casos, però com que això només deixa 128 codis addicionals, la qual cosa és insuficient per a crear un "complement universal", es defineixen "pàgines de codis" estandarditzades, que són diferents segons els països. Tal com resulta evident, en àmbits culturals encara més distants de l'anglosaxó no n'hi ha prou ni amb 128 caràcters per a les "particularitats" de l'idioma en qüestió, cosa que ha generat sistemes més sofisticats, com l'Unicode.
En teledetecció l'ASCII és actualment, i amb diferència, el codi més usat per a dades textuals (per a escriure en quina estació de captació s'ha rebut una imatge de satèl·lit, per exemple), però durant les dècades de 1970 i 1980 va ser molt emprat l'EBCDIC de la companyia IBM, que encara cal saber interpretar per a incorporar adequadament les metadades de l'enorme volum d'imatges enregistrades en aquella època en grans ordinadors d'IBM (per exemple, en una imatge MSS de la dècada de 1970 una lletra 'A' continguda en una informació textual s'emmagatzema amb un valor 193 i no amb un 65).
Llista de 128 caràcters alfanumèrics (lletres sense cap diacrític de l'alfabet llatí modern de 26 lletres -no casualment les mateixes que usa l'anglès modern- majúscules i minúscules, dígits del 0 a 9, etc.) i especials (per exemple: $, /, signes de puntuació, l'espai en blanc, i fins i tot no imprimibles, com el salt de línia, l'avís acústic, etc.) amb la seva correspondència amb la codificació binària que internament utilitzarà l'ordinador quan necessiti emmagatzemar-los, transmetre'ls, etc.
És crucial estandarditzar aquesta llista per tal com la majoria d'ordinadors essencialment emmagatzemen seqüències de bits agrupades en paquets de 8 (1 byte) o múltiples d'aquest valor, és a dir, seqüències de zeros i uns. Les seqüències de zeros i uns agrupades en paquets, per exemple, d'1 byte es poden interpretar com a enters de manera més o menys universal (per exemple, 1000001 és un 65 en la nostra notació habitual de base 10) però no expressen per se un caràcter alfanumèric (com la lletra 'A') o un caràcter especial. En altres paraules, la decisió de quin dels valors que pot prendre un byte s'assignarà a cada caràcter és totalment arbitrària, i d'aquí la importància d'establir un estàndard que estigui per damunt de tipus d'ordinadors, sistemes operatius, fabricants o idiomes. La forta influència dels Estats Units d'Amèrica en el món de la informàtica va fer que l'ASCII acabés essent aquest estàndard de facto (posteriorment estàndard ISO), malgrat les seves limitacions i problemes. En efecte, l'ASCII crea una llista absolutament universal en què els codis s'obtenen per les combinacions de 7 bits de cada byte, cosa que genera 128 entrades a la llista, però deixa sense definir com codificar caràcters no anglesos, com les lletres accentuades, el punt volat de la ela geminada, la ce trencada, les lletres de l'alfabet grec, etc. La solució incompleta que es proposa és destinar el vuitè bit del byte per a codificar aquests casos, però com que això només deixa 128 codis addicionals, la qual cosa és insuficient per a crear un "complement universal", es defineixen "pàgines de codis" estandarditzades, que són diferents segons els països. Tal com resulta evident, en àmbits culturals encara més distants de l'anglosaxó no n'hi ha prou ni amb 128 caràcters per a les "particularitats" de l'idioma en qüestió, cosa que ha generat sistemes més sofisticats, com l'Unicode.
En teledetecció l'ASCII és actualment, i amb diferència, el codi més usat per a dades textuals (per a escriure en quina estació de captació s'ha rebut una imatge de satèl·lit, per exemple), però durant les dècades de 1970 i 1980 va ser molt emprat l'EBCDIC de la companyia IBM, que encara cal saber interpretar per a incorporar adequadament les metadades de l'enorme volum d'imatges enregistrades en aquella època en grans ordinadors d'IBM (per exemple, en una imatge MSS de la dècada de 1970 una lletra 'A' continguda en una informació textual s'emmagatzema amb un valor 193 i no amb un 65).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ASDIC
ASDIC
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
- ca ASDIC, n m
- es ASDIC
- en ASDIC
Teledetecció > Sensors > Tecnologia i tipus
Definició
Acrònim de Anti-submarine Detection Investigation Committee, 'comitè d'investigació de detecció antisubmarins'.
Sonar usat típicament amb finalitats sobretot militars, tant com a sensor actiu (per a detectar el ressò produït per un cos submergit, com ara un submarí, mines, etc., en rebre una ona ultrasònica) com en forma passiva (per a detectar el soroll dels submarins).
El nom deriva del fet que va ser inicialment desenvolupat pel comitè d'investigació de detecció antisubmarins (Anti-submarine Detection Investigation Committee) de la Gran Bretanya al final de la Primera Guerra Mundial.
Sonar usat típicament amb finalitats sobretot militars, tant com a sensor actiu (per a detectar el ressò produït per un cos submergit, com ara un submarí, mines, etc., en rebre una ona ultrasònica) com en forma passiva (per a detectar el soroll dels submarins).
El nom deriva del fet que va ser inicialment desenvolupat pel comitè d'investigació de detecció antisubmarins (Anti-submarine Detection Investigation Committee) de la Gran Bretanya al final de la Primera Guerra Mundial.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
ASI
ASI
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ASI, n f
- ca Agenzia Spaziale Italiana, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de Agenzia Spaziale Italian, 'Agència Espacial Italiana'.
Agència creada el 1988 per al desenvolupament de la política aeroespacial italiana.
Entre altres funcions, codirigeix amb el Ministeri de Defensa d'Itàlia la constel·lació COSMO-SkyMed.
Agència creada el 1988 per al desenvolupament de la política aeroespacial italiana.
Entre altres funcions, codirigeix amb el Ministeri de Defensa d'Itàlia la constel·lació COSMO-SkyMed.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
