arquitectura de dos nivells
arquitectura de dos nivells
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca arquitectura client-servidor, n f
- ca arquitectura de dos nivells, n f sin. compl.
- es arquitectura a dos niveles
- es arquitectura cliente-servidor
- en client-server architecture
- en two-tier architecture
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Organització d'un sistema informàtic amb un component de programari central de processament, que actua com a servidor, el qual admet peticions de múltiples aplicacions d'usuari, ordinadors o dispositius, que actuen com a clients.
Nota
- L'arquitectura client-servidor està pensada principalment per a distribuir les aplicacions entre ordinadors en sistemes en xarxa local.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura de programari
arquitectura de programari
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca arquitectura de programari, n f
- es arquitectura de software
- en software architecture
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Arquitectura d'un programa, un paquet de programes o una aplicació informàtica, típicament en forma d'arquitectura de dos nivells o d'arquitectura de tres nivells.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura de tres nivells
arquitectura de tres nivells
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca arquitectura de tres nivells, n f
- es arquitectura a tres niveles
- en three-tier architecture
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Organització d'un sistema informàtic que diferencia tres components funcionals, el servidor encarregat de la gestió de dades, el d'aplicacions encarregat d'implementar la lògica de negoci i el de presentació, format per les interfícies d'usuari.
Nota
-
1. L'arquitectura de tres nivells és un refinament de l'arquitectura client-servidor, amb múltiples nivells de clients successius, de manera que el component de presentació s'independitza del component d'aplicacions, cosa que permet major flexibilitat, reaprofitament i interoperabilitat.
2. L'arquitectura de tres nivells serveix tant per a organitzar els sistemes com el programari, i els diversos nivells poden coexistir en un mateix ordinador o, més habitualment, en diferents ordinadors d'una xarxa.
3. L'arquitectura de tres nivells està especialment indicada per a aplicacions web. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura orientada a serveis
arquitectura orientada a serveis
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
- ca arquitectura orientada a serveis, n f
- es arquitectura orientada a servicios
- en service-oriented architecture
- en SOA sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Informàtica > Enginyeria de programari
Definició
Arquitectura de programari en què la funcionalitat s'agrupa a l'entorn del funcionament de l'organització i dels processos o tasques dels usuaris, els quals s'implementen en forma de serveis interoperables o d'aplicacions que intercanvien dades a mesura que intervenen en els processos, amb la finalitat d'independitzar els serveis i les aplicacions respecte del programari de base, dels llenguatges de programació i dels sistemes operatius.
Nota
- L'arquitectura orientada a serveis és una evolució lògica de l'arquitectura de tres nivells i del concepte de sistema distribuït.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arquitectura orientada a serveis geoespacials
arquitectura orientada a serveis geoespacials
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
- ca arquitectura orientada a serveis geoespacials, n f
- es arquitectura orientada a servicios geoespaciales
- en geospatial service oriented architecture
- en geospatial SOA
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Programari de SIG
Definició
Arquitectura orientada a serveis que s'aplica al programari de SIG.
Nota
- El programari de SIG permet la materialització dels conceptes i els principis de l'arquitectura orientada a serveis en la mesura que els seus diversos components són ja programari especialitzat en determinats tipus de tasques i que la funcionalitat s'implementa sovint en forma de serveis consumits pels altres components, fet que permet que els productes de programari per als diversos components siguin en bona mesura intercanviables i amb nivells creixents d'interoperabilitat entre components de diferents segments i diferents proveïdors.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
arrel de la mitjana del quadrat dels errors
arrel de la mitjana del quadrat dels errors
Teledetecció > Georeferenciació
- ca RMS, n m
- ca arrel de la mitjana del quadrat dels errors, n f sin. compl.
- ca error quadràtic mitjà, n m sin. compl.
- ca error RMS, n m sin. compl.
- ca RMSE, n m sin. compl.
- es RMS
- es error cuadrático medio sin. compl.
- es error RMS sin. compl.
- es raíz de la media del cuadrado de los errores sin. compl.
- es RMSE sin. compl.
- en RMS
- en RMS error sin. compl.
- en RMSE sin. compl.
- en root mean square error sin. compl.
- en root mean squared error sin. compl.
Teledetecció > Georeferenciació
Definició
Indicador estadístic utilitzat en la mesura de l'exactitud de variables quantitatives contínues, així com específicament de l'exactitud planimètrica dels conjunts d'informació geogràfica (mesura típicament calculada després d'efectuar correccions geomètriques).
Es calcula com l'arrel quadrada de la mitjana del quadrat dels errors.
- Pel cas univariant la fórmula de càlcul és:
RMS = √[(Σi=1,n(ezi)2)/n],
on ezi indica l'error de la mesura al punt i, és a dir:
RMS = √[(Σi=1,n(z'i − zi)2)/n],
on z'i indica el valor estimat a partir del model de la variable (per exemple, el valor en un MDE del qual s'està avaluant la qualitat) i zi indica el valor considerat "real".
- En el cas planimètric l'error es mesura a partir de l'error en les direccions X i Y:
RMS = √[(Σi=1,n((x'i − xi)2 + (y'i − yi)2))/n].
Convé destacar que les unitats de l'RMS d'un procés d'ajust o de test seran típicament les del sistema de referència horitzontal de la imatge no corregida, per tal com en els ràsters s'utilitzen transformacions inverses (mentre que seran les unitats del sistema de referència horitzontal de destí en correccions de bases vectorials).
Estadísticament, l'RMS s'ha d'interpretar com la desviació estàndard de la població d'errors sempre que la seva distribució sigui normal i de mitjana aproximadament zero ([Σi=1,nezi]/n~0 en el cas univariant).
Per exemple, en el cas univariant, en el 68.3% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.577·RMS, mentre que en el cas planimètric, i assumint que les desviacions dels errors en les direccions X i Y són similars, en el 63.2% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.146·RMS.
La qualitat planimètrica teòrica real dels documents cartogràfics impresos en paper (incloses les imatges de teledetecció) oscil·la entre un RMS equivalent a 0.2 mm i 1 mm a l'escala del mapa. Als Estats Units d'Amèrica accepten en general RMS = 0.52 mm a l'escala del mapa per a escales de detall (més detall que 1:24000, per exemple 1:5000) i exigeixen RMS = 0.31 mm per a escales 1:24000 i més generals. De fet, però, en aquest país hi ha 3 especificacions, la de l'estàndard nacional de l'exactitud cartogràfica (National Maps Accuracy Standard, NMAS), la de l'ASPRS (0.25 mm) i la de l'estàndard nacional per a l'exactitud de les dades espacials (National Standard for Spatial Data Accuracy, NSSDA), que sembla que s'està imposant, malgrat que estrictament és més una guia pràctica que un estàndard.
RMS és l'acrònim de root mean squared, de vegades escrit root mean square ('arrel de la mitjana del quadrat [dels errors]').
Es calcula com l'arrel quadrada de la mitjana del quadrat dels errors.
- Pel cas univariant la fórmula de càlcul és:
RMS = √[(Σi=1,n(ezi)2)/n],
on ezi indica l'error de la mesura al punt i, és a dir:
RMS = √[(Σi=1,n(z'i − zi)2)/n],
on z'i indica el valor estimat a partir del model de la variable (per exemple, el valor en un MDE del qual s'està avaluant la qualitat) i zi indica el valor considerat "real".
- En el cas planimètric l'error es mesura a partir de l'error en les direccions X i Y:
RMS = √[(Σi=1,n((x'i − xi)2 + (y'i − yi)2))/n].
Convé destacar que les unitats de l'RMS d'un procés d'ajust o de test seran típicament les del sistema de referència horitzontal de la imatge no corregida, per tal com en els ràsters s'utilitzen transformacions inverses (mentre que seran les unitats del sistema de referència horitzontal de destí en correccions de bases vectorials).
Estadísticament, l'RMS s'ha d'interpretar com la desviació estàndard de la població d'errors sempre que la seva distribució sigui normal i de mitjana aproximadament zero ([Σi=1,nezi]/n~0 en el cas univariant).
Per exemple, en el cas univariant, en el 68.3% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.577·RMS, mentre que en el cas planimètric, i assumint que les desviacions dels errors en les direccions X i Y són similars, en el 63.2% dels casos l'error serà dintre l'interval definit per ±1.000·RMS i en el 99.0% dels casos serà dintre ±2.146·RMS.
La qualitat planimètrica teòrica real dels documents cartogràfics impresos en paper (incloses les imatges de teledetecció) oscil·la entre un RMS equivalent a 0.2 mm i 1 mm a l'escala del mapa. Als Estats Units d'Amèrica accepten en general RMS = 0.52 mm a l'escala del mapa per a escales de detall (més detall que 1:24000, per exemple 1:5000) i exigeixen RMS = 0.31 mm per a escales 1:24000 i més generals. De fet, però, en aquest país hi ha 3 especificacions, la de l'estàndard nacional de l'exactitud cartogràfica (National Maps Accuracy Standard, NMAS), la de l'ASPRS (0.25 mm) i la de l'estàndard nacional per a l'exactitud de les dades espacials (National Standard for Spatial Data Accuracy, NSSDA), que sembla que s'està imposant, malgrat que estrictament és més una guia pràctica que un estàndard.
RMS és l'acrònim de root mean squared, de vegades escrit root mean square ('arrel de la mitjana del quadrat [dels errors]').
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
arrodonir
arrodonir
Cartografia > Estadística i matemàtica
- ca arrodonir, v tr
- es redondear
- fr arrondir
- it arrotondare
- en round off, to
- de abrunden
Cartografia > Estadística i matemàtica
Definició
Substituir un nombre o un valor per un altre de més simple i semblant per a alleugerir els càlculs.
Nota
- Per exemple, 18,86 arrodonit a 18,9; 28.84 arrodonit a 28,8; 40.221.053 arrodonit a 40.000.000.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
arrossegament de la imatge
arrossegament de la imatge
Fotogrametria
- ca arrossegament de la imatge, n m
- ca moviment de la imatge, n m sin. compl.
- es arrastre de la imagen
- es estela de movimiento
- es movimiento de la imagen
- en blurring
- en image motion
- en motion blur
Fotogrametria
Definició
Anomalia consistent en la falta de nitidesa i suavitat de la imatge dels objectes per l'extensió de la seva forma en una àrea més gran que la que li correspon, causada per una concordança deficient entre el temps d'exposició i els desplaçaments del sensor, de la plataforma o dels objectes durant la presa.
Nota
- L'efecte s'incrementa amb una il·luminació baixa i amb escales de vol superiors a 1:5.000; ha de ser inferior a 25 µm. Si es coneixen les característiques del moviment es pot restaurar la imatge i pal·liar l'efecte.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
arrumbament
arrumbament
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca arrumbament, n m
- es arrumbamiento
- fr mise du cap sur
- it rotta
- en bearing
- en direction
- de Anpeilung
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Acció i efecte d'arrumbar.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
arrumbar
arrumbar
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca arrumbar, v intr
- es arrumbar
- fr mettre le cap sur
- it fissare la rotta
- en bear, to
- en head, to
- de anpeilen
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Dirigir-se cap a un punt determinat en relació amb la divisió de la rosa del vents.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
