Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ASI, n f
- ca Agenzia Spaziale Italiana, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Agència creada el 1988 per al desenvolupament de la política aeroespacial italiana.
Entre altres funcions, codirigeix amb el Ministeri de Defensa d'Itàlia la constel·lació COSMO-SkyMed.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca Association for Geographic Information
- ca AGI sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
- ca Association of Geographic Information Laboratories in Europe
- ca AGILE sigla
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Economia i societat de la informació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca agònic -a, adj
- es agónico -ca
- fr agonique
- it agonico
- en agonic
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
- ca agregació, n f
- es agregación
- en aggregation
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
Definició
Nota
-
1. L'agregació de dades alfanumèriques produeix un nou valor per a cada grup a partir dels valors individuals dels membres del grup. Per exemple, la població de les comarques a partir de la població dels municipis.
2. L'agregació de dades espacials produeix una nova geometria del conjunt o del grup a partir de les geometries individuals.
3. L'agregació és el procés invers de la desagregació. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
- ca agregació espacial, n f
- ca combinació, n f sin. compl.
- es agregación espacial
- es combinación
- en merging
- en spatial aggregation
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Generalització cartogràfica
Definició
Nota
-
1. En el cas que els elements que cal agregar siguin adjacents, l'agregació espacial genera un element nou del mateix tipus geomètric, mentre que, en el cas que siguin disjunts, el resultat és de tipus multielement. En tots dos casos, el procés és automàtic i es pot realitzar interactivament, seleccionant els elements que cal agregar, o bé massivament, emprant els valors d'un atribut com a criteri d'agregació.
2. Quan l'agregació espacial té per finalitat produir una representació cartogràfica simplificada, el resultat és sempre una àrea que engloba els elements originals, amb independència del tipus geomètric que tinguin i del fet que siguin o no adjacents. Generalment, aquest procés s'ha de fer manualment, dibuixant les noves àrees agregades.
3. En alguns casos, els programes ofereixen la possibilitat d'agregar també els atributs associats als elements originals, generalment per mitjà de la suma, si són valors quantitatius, però també per mitjà d'altres estadístics descriptius, com la mitjana.
4. Són exemples d'agregació espacial l'agrupació de districtes per a formar municipis i la reunió d'edificacions aïllades properes per a definir una àrea edificada. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
Teledetecció > Sensors
- ca AGRI, n m
- ca Advanced Geosynchronous Radiation Imager, n m sin. compl.
Teledetecció > Sensors
Definició
Sensor de teledetecció instal·lat a bord dels satèl·lits de la sèrie FY (concretament a l'FY-4A i també als futurs FY-4B a FY-4G), evolució del sensor ABI instal·lat a bord del satèl·lit GOES-16 i dels futurs GOES-S i GOES-T, que reemplaça el sensor S-VISSR a bord dels satèl·lits FY-2A a FY-2H, destinat majoritàriament a la meteorologia.
Permet obtenir imatges en les regions espectrals del VIS [450,490 nm], VIS-IRp [550,750 nm], IRp [750,900 nm], IRoc [1360,1390 nm; 1580,1640 nm; 2100,2350 nm], IRom [3500,4000 nm (2 bandes, en alta i baixa resolució); 5800,6700 nm; 6900,7300 nm] i IRol [8000,9000 nm; 10300,11300 nm; 11500,12500 nm; 13200,13800 nm], en 14 bandes, amb una resolució espacial al nadir d'entre 500 m i 1000 m en la banda del VIS-IRp, 1000 m en la banda del VIS i en la de l'IRp, 2000 m en les dues primeres bandes de l'IRoc i en 1 banda de l'IRom, entre 2000 m i 4000 m en la tercera banda de l'IRoc i 4000 m en la resta de bandes. Les seves escenes es captaran amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribuiran amb una cobertura territorial de tot el disc terrestre cada 15 minuts, o bé entre 1 i 5 minuts per a un àmbit regional.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca agrimensor | agrimensora, n m, f
- es agrimensor | agrimensora
- fr arpenteur | arpenteuse
- it agrimensore
- en surveyor
- de Feldmesser | Feldmesserin
- de Landmesser | Landmesserin
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
Fotogrametria
- ca agrimensura, n f
- es agrimensura
- en land surveying
Fotogrametria
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
Cartografia > Topografia i fotogrametria
- ca agrimensura, n f
- es agrimensura
- fr arpentage
- it agrimensura
- en surveying
- de Feldmessung
Cartografia > Topografia i fotogrametria
Definició
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3