afeli
afeli
Teledetecció > Òrbites
- ca afeli, n m
- es afelio
- en aphelion
Teledetecció > Òrbites
Definició
Apoàpside d'un planeta en relació amb el Sol, en oposició al periheli.
En aquest punt el planeta rep la mínima energia del Sol, aspecte important en teledetecció, particularment en el càlcul de la reflectància en els sensors passius. En el cas de la Terra varia segons l'any (per exemple, el 2007 es va produir el 6 de juliol).
En aquest punt el planeta rep la mínima energia del Sol, aspecte important en teledetecció, particularment en el càlcul de la reflectància en els sensors passius. En el cas de la Terra varia segons l'any (per exemple, el 2007 es va produir el 6 de juliol).
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
afeli
afeli
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
- ca afeli, n m
- es afelio
- fr aphélie
- it afelio
- en aphelion
- de Aphel
- de Sonnenferne
Cartografia > Astronomia, orientació i navegació
Definició
Punt de l'òrbita d'un cos, especialment d'un planeta o d'un cometa, més distant del Sol.
Nota
-
1. L'afeli del cometa Halley és un exemple d'afeli.
2. Afeli és conceptualment oposat a periheli. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
AFRI
AFRI
Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua
- ca AFRI, n m
- ca AFVI, n m sin. compl.
- ca índex de vegetació lliure d'aerosols, n m sin. compl.
- es AFRI
- es AFVI sin. compl.
- es índice de vegetación libre de aerosoles sin. compl.
- en AFRI
- en aerosol free vegetation index sin. compl.
- en AFVI sin. compl.
Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua
Definició
Índex emprat per a l'estudi de la vegetació en condicions de contaminació natural o antròpica (erupcions volcàniques, incendis, concentració de contaminants químics com sulfats a l'atmosfera, etc.).
És molt similar a l'NDVI, si bé substitueix la banda del vermell per la de l'IRoc, ja que a aquesta longitud d'ona la dispersió produïda pels aerosols és negligible, atès que la mida de les partícules és molt més petita que la longitud d'ona de la radiació. Cal tenir present que en condicions de cel clar amb influència atmosfèrica baixa, aquest índex està altament correlacionat amb l'NDVI i els seus valors són molt similars.
Existeixen dues versions d'aquest índex:
AFRI2.1 = (ρIRp − 0.5ρ2.1)/(ρIRp + 0.5ρ2.1) i AFRI1.6 = (ρIRp − 0.66ρ1.6)/(ρIRp + 0.66ρ1.6),
on ρIRp, ρ2.1 i ρ1.6 corresponen a les reflectàncies en la regió espectral de l'IRp, a la de l'IRoc de λ = 2.1 μm (banda 7 del MODIS i banda 7 del TM/ETM+) i a la de l'IRoc de λ = 1.6 μm (banda 6 del MODIS i banda 5 del TM/ETM+), respectivament.
Aquest índex pren valors compresos entre -1 i 1. Valors de l'AFRI negatius corresponen a zones d'aigua, valors a l'entorn de zero corresponen al sòl nu i valors positius corresponen a zones de vegetació, amb més vigor de la vegetació com més proper a 1 és el valor obtingut.
AFRI i AFVI són els acrònims de aerosol free vegetation index ('índex de vegetació lliure d'aerosols'). L'acrònim original donat pels seus autors és AFRI, si bé actualment també és possible trobar literatura en què s'utilitza l'acrònim AFVI (corresponent a la mateixa forma desenvolupada de l'acrònim) per a aquest índex.
És molt similar a l'NDVI, si bé substitueix la banda del vermell per la de l'IRoc, ja que a aquesta longitud d'ona la dispersió produïda pels aerosols és negligible, atès que la mida de les partícules és molt més petita que la longitud d'ona de la radiació. Cal tenir present que en condicions de cel clar amb influència atmosfèrica baixa, aquest índex està altament correlacionat amb l'NDVI i els seus valors són molt similars.
Existeixen dues versions d'aquest índex:
AFRI2.1 = (ρIRp − 0.5ρ2.1)/(ρIRp + 0.5ρ2.1) i AFRI1.6 = (ρIRp − 0.66ρ1.6)/(ρIRp + 0.66ρ1.6),
on ρIRp, ρ2.1 i ρ1.6 corresponen a les reflectàncies en la regió espectral de l'IRp, a la de l'IRoc de λ = 2.1 μm (banda 7 del MODIS i banda 7 del TM/ETM+) i a la de l'IRoc de λ = 1.6 μm (banda 6 del MODIS i banda 5 del TM/ETM+), respectivament.
Aquest índex pren valors compresos entre -1 i 1. Valors de l'AFRI negatius corresponen a zones d'aigua, valors a l'entorn de zero corresponen al sòl nu i valors positius corresponen a zones de vegetació, amb més vigor de la vegetació com més proper a 1 és el valor obtingut.
AFRI i AFVI són els acrònims de aerosol free vegetation index ('índex de vegetació lliure d'aerosols'). L'acrònim original donat pels seus autors és AFRI, si bé actualment també és possible trobar literatura en què s'utilitza l'acrònim AFVI (corresponent a la mateixa forma desenvolupada de l'acrònim) per a aquest índex.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
AFRL
AFRL
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca AFRL, n m
- ca Air Force Research Laboratory, n m sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de Air Force Research Laboratory, 'Laboratori de Recerca de les Forces Aèries [dels Estats Units d'Amèrica]'.
Organització governamental que, entre altres funcions, ha implementat la missió del satèl·lit CORIOLIS i ha desenvolupat el codi de transferència radiativa MODTRAN.
Organització governamental que, entre altres funcions, ha implementat la missió del satèl·lit CORIOLIS i ha desenvolupat el codi de transferència radiativa MODTRAN.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
AFVI
AFVI
Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua
- ca AFRI, n m
- ca AFVI, n m sin. compl.
- ca índex de vegetació lliure d'aerosols, n m sin. compl.
- es AFRI
- es AFVI sin. compl.
- es índice de vegetación libre de aerosoles sin. compl.
- en AFRI
- en aerosol free vegetation index sin. compl.
- en AFVI sin. compl.
Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua
Definició
Índex emprat per a l'estudi de la vegetació en condicions de contaminació natural o antròpica (erupcions volcàniques, incendis, concentració de contaminants químics com sulfats a l'atmosfera, etc.).
És molt similar a l'NDVI, si bé substitueix la banda del vermell per la de l'IRoc, ja que a aquesta longitud d'ona la dispersió produïda pels aerosols és negligible, atès que la mida de les partícules és molt més petita que la longitud d'ona de la radiació. Cal tenir present que en condicions de cel clar amb influència atmosfèrica baixa, aquest índex està altament correlacionat amb l'NDVI i els seus valors són molt similars.
Existeixen dues versions d'aquest índex:
AFRI2.1 = (ρIRp − 0.5ρ2.1)/(ρIRp + 0.5ρ2.1) i AFRI1.6 = (ρIRp − 0.66ρ1.6)/(ρIRp + 0.66ρ1.6),
on ρIRp, ρ2.1 i ρ1.6 corresponen a les reflectàncies en la regió espectral de l'IRp, a la de l'IRoc de λ = 2.1 μm (banda 7 del MODIS i banda 7 del TM/ETM+) i a la de l'IRoc de λ = 1.6 μm (banda 6 del MODIS i banda 5 del TM/ETM+), respectivament.
Aquest índex pren valors compresos entre -1 i 1. Valors de l'AFRI negatius corresponen a zones d'aigua, valors a l'entorn de zero corresponen al sòl nu i valors positius corresponen a zones de vegetació, amb més vigor de la vegetació com més proper a 1 és el valor obtingut.
AFRI i AFVI són els acrònims de aerosol free vegetation index ('índex de vegetació lliure d'aerosols'). L'acrònim original donat pels seus autors és AFRI, si bé actualment també és possible trobar literatura en què s'utilitza l'acrònim AFVI (corresponent a la mateixa forma desenvolupada de l'acrònim) per a aquest índex.
És molt similar a l'NDVI, si bé substitueix la banda del vermell per la de l'IRoc, ja que a aquesta longitud d'ona la dispersió produïda pels aerosols és negligible, atès que la mida de les partícules és molt més petita que la longitud d'ona de la radiació. Cal tenir present que en condicions de cel clar amb influència atmosfèrica baixa, aquest índex està altament correlacionat amb l'NDVI i els seus valors són molt similars.
Existeixen dues versions d'aquest índex:
AFRI2.1 = (ρIRp − 0.5ρ2.1)/(ρIRp + 0.5ρ2.1) i AFRI1.6 = (ρIRp − 0.66ρ1.6)/(ρIRp + 0.66ρ1.6),
on ρIRp, ρ2.1 i ρ1.6 corresponen a les reflectàncies en la regió espectral de l'IRp, a la de l'IRoc de λ = 2.1 μm (banda 7 del MODIS i banda 7 del TM/ETM+) i a la de l'IRoc de λ = 1.6 μm (banda 6 del MODIS i banda 5 del TM/ETM+), respectivament.
Aquest índex pren valors compresos entre -1 i 1. Valors de l'AFRI negatius corresponen a zones d'aigua, valors a l'entorn de zero corresponen al sòl nu i valors positius corresponen a zones de vegetació, amb més vigor de la vegetació com més proper a 1 és el valor obtingut.
AFRI i AFVI són els acrònims de aerosol free vegetation index ('índex de vegetació lliure d'aerosols'). L'acrònim original donat pels seus autors és AFRI, si bé actualment també és possible trobar literatura en què s'utilitza l'acrònim AFVI (corresponent a la mateixa forma desenvolupada de l'acrònim) per a aquest índex.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Agence Spatiale Algérienne
Agence Spatiale Algérienne
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ASAL, n f
- ca Agence Spatiale Algérienne, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de Agence Spatiale Algérienne, 'Agència Espacial Algeriana'.
Agència creada el gener de 2002 per a desenvolupar, promoure i gestionar el programa espacial d'Algèria.
Agència creada el gener de 2002 per a desenvolupar, promoure i gestionar el programa espacial d'Algèria.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Agencia Espacial Mexicana
Agencia Espacial Mexicana
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca AEXA, n f
- ca Agencia Espacial Mexicana, n f sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de Agencia Espacial Mexicana, 'Agència Espacial de Mèxic'.
Agència, creada al final del 2009, destinada a desenvolupar les activitats espacials de Mèxic per a ampliar les capacitats en educació, indústria, ciència i tecnologia, així com integrar el país a la comunitat espacial internacional.
Agència, creada al final del 2009, destinada a desenvolupar les activitats espacials de Mèxic per a ampliar les capacitats en educació, indústria, ciència i tecnologia, així com integrar el país a la comunitat espacial internacional.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Agència Europea de l'Espai
Agència Europea de l'Espai
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca ESA, n f
- ca Agència Europea de l'Espai, n f sin. compl.
- es ESA
- es Agencia Europea del Espacio sin. compl.
- en ESA
- en European Space Agency sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de European Space Agency, 'Agència Europea de l'Espai'.
Consorci creat l'any 1975, format actualment per 18 estats europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Txèquia), que té per objectiu el desenvolupament de la ciència de l'espai, inclosos el disseny, la fabricació i el llançament de satèl·lits de teledetecció, tant destinats al coneixement de la Terra, com de l'espai immediat, el sistema solar i l'univers.
No tots els membres de la Unió Europea són membres d'aquesta agència. L'ESA és una organització independent, encara que manté lligams amb la Unió Europea a través de l'acord marc ESA/CE. Aquestes dues organitzacions comparteixen l'estratègia europea per a l'espai i desenvolupen conjuntament la política espacial europea. L'ESA disposa de diverses instal·lacions a Europa, amb seu central a París.
Vegeu EAC, ESAC, ESOC, ESRIN i ESTEC.
A més, l'ESA té oficines de connexió a Bèlgica, els Estats Units d'Amèrica i Rússia, una base de llançament a la Guaiana Francesa i estacions de seguiment a terra en diverses àrees del món. Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits Envisat, EarthCARE i SMOS, i en la dels satèl·lits de les sèries ERS, Copernicus, PROBA i Meteosat.
Consorci creat l'any 1975, format actualment per 18 estats europeus (Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Alemanya, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Holanda, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Txèquia), que té per objectiu el desenvolupament de la ciència de l'espai, inclosos el disseny, la fabricació i el llançament de satèl·lits de teledetecció, tant destinats al coneixement de la Terra, com de l'espai immediat, el sistema solar i l'univers.
No tots els membres de la Unió Europea són membres d'aquesta agència. L'ESA és una organització independent, encara que manté lligams amb la Unió Europea a través de l'acord marc ESA/CE. Aquestes dues organitzacions comparteixen l'estratègia europea per a l'espai i desenvolupen conjuntament la política espacial europea. L'ESA disposa de diverses instal·lacions a Europa, amb seu central a París.
Vegeu EAC, ESAC, ESOC, ESRIN i ESTEC.
A més, l'ESA té oficines de connexió a Bèlgica, els Estats Units d'Amèrica i Rússia, una base de llançament a la Guaiana Francesa i estacions de seguiment a terra en diverses àrees del món. Entre altres funcions, participa en la gestió dels satèl·lits Envisat, EarthCARE i SMOS, i en la dels satèl·lits de les sèries ERS, Copernicus, PROBA i Meteosat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
Agència Geològica dels Estats Units
Agència Geològica dels Estats Units
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
- ca USGS, n f
- ca Agència Geològica dels Estats Units, n f sin. compl.
- es USGS
- es Agencia Geológica de los Estados Unidos sin. compl.
- en USGS
- en United States Geological Survey sin. compl.
Teledetecció > Institucions, instal·lacions i centres
Definició
Acrònim de United States Geological Survey, 'Agència Geològica dels Estats Units d'Amèrica'.
Organització, fundada l'any 1879, responsable de la recerca i l'assessorament sobre el sòl, l'aigua, l'energia, les fonts minerals, el canvi climàtic o els desastres naturals (terratrèmols, volcans, esllavissades, inundacions i sequeres, etc.).
Està organitzada en quatre divisions: cartografia nacional, recursos biològics, recursos hídrics i geologia.
Organització, fundada l'any 1879, responsable de la recerca i l'assessorament sobre el sòl, l'aigua, l'energia, les fonts minerals, el canvi climàtic o els desastres naturals (terratrèmols, volcans, esllavissades, inundacions i sequeres, etc.).
Està organitzada en quatre divisions: cartografia nacional, recursos biològics, recursos hídrics i geologia.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
agent
agent
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca agent, n m
- es agente
- en agent
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Component que, en un model que efectua transaccions, simula les accions d'una persona, d'un grup de persones o de qualsevol altre actor.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
