anàlisi de veïnat
anàlisi de veïnat
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
- ca anàlisi focal, n f
- ca anàlisi de veïnat, n f sin. compl.
- es análisis de vecindario
- es análisis focal
- en focal analysis
- en neighborhood analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Geoprocessament
Definició
Anàlisi ràster que utilitza funcions focals.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de visibilitat
anàlisi de visibilitat
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
- ca anàlisi de visibilitat, n f
- ca anàlisi de conques visuals, n f sin. compl.
- es análisis de cuencas visuales
- es análisis de visibilidad
- en viewshed analysis
- en visibility analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi del terreny
Definició
Anàlisi basada en models digitals d'elevacions que determina les àrees visibles des d'un conjunt de punts d'observació donats.
Nota
- Segons els programes i les opcions, el resultat d'una anàlisi de visibilitat pot ser binari (simple indicació de visible o de no visible), acumulat (quants punts d'observació veuen cada àrea) o categoritzat (quins punts d'observació veuen cada àrea). Igualment, se sol disposar d'opcions per a ajustar l'altura del punt d'observació (per exemple, afegint l'altura d'una torre de guaita) i l'altura de l'objectiu segons la coberta del sòl (per exemple, afegint l'altura mitjana de les capçades dels arbres o dels edificis), com també els angles de visió horitzontal i vertical i la distància visual d'interès mínima i màxima.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi de xarxes
anàlisi de xarxes
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
- ca anàlisi de xarxes, n f
- es análisis de redes
- en network analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
Definició
Anàlisi espacial basada en la teoria de grafs que resol problemes específics de les xarxes d'elements lineals utilitzant totalment o parcialment la relació de connectivitat.
Nota
- Entre la varietat d'anàlisis de xarxes, es pot diferenciar entre les anàlisis basades exclusivament en la connectivitat (per exemple, el traçat de xarxes per a determinar les parts connexes d'una xarxa) i les que incorporen a l'anàlisi l'acumulació d'algun atribut associat als elements de la xarxa (per exemple, l'anàlisi de rutes òptimes).
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi del gradient de vora
anàlisi del gradient de vora
Fotogrametria
- ca anàlisi del gradient de vora, n f
- es análisis del gradiente de borde
- en edge gradient analysis
- en EGA sigla
Fotogrametria
Definició
Tècnica de detecció de vores que opera comparant el gradient entre un píxel i cadascun dels seus veïns amb el gradient radial, que obté com a resultat de la corba de funció d'expansió de vora.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
anàlisi del moviment
anàlisi del moviment
Fotogrametria
- ca anàlisi del moviment, n f
- es análisis del movimiento
- en motion analysis
Fotogrametria
Definició
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l'estudi de seqüències d'imatges temporals incorporant-hi una dimensió addicional, que comprenen la detecció de moviments, la mesura de la profunditat, la segmentació d'objectes i la compressió de seqüències d'imatges.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
anàlisi del servei més proper
anàlisi del servei més proper
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
- ca anàlisi del servei més proper, n f
- es análisis del servicio más próximo
- en closest facility analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi de xarxes
Definició
Anàlisi de xarxes que determina la localització o localitzacions més pròximes d'un recurs o d'un servei a un punt o un conjunt de punts de la xarxa d'acord amb el cost escollit.
Nota
- Entre les opcions o restriccions que habitualment es poden aplicar a l'anàlisi del servei més proper hi ha el nombre de localitzacions que cal cercar, el màxim cost acumulat admissible (per exemple, 5 o 10 minuts per a un servei d'emergència) i si la direcció de desplaçament sobre la xarxa ha de ser des de la localització del servei o vers ella.
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi del veí més proper
anàlisi del veí més proper
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca anàlisi del veí més proper, n f
- es análisis del vecino más próximo
- en nearest neighbor analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Anàlisi espacial de caràcter estadístic utilitzat per a determinar el patró de distribució espacial d'un conjunt de punts, basat en el càlcul de la distància entre cada punt i el seu veí més proper.
Nota
-
1. L'anàlisi del veí més proper compara la distribució de valors observada d'aquestes distàncies amb distribucions de probabilitat teòriques com la distribució de Poisson, que correspon a la situació de completa aleatorietat espacial.
2. El patró de distribució espacial pot ser agrupat, aleatori o regular.
3. L'anàlisi del veí més proper va ser ideat a mitjan dècada de 1950 en el camp de l'ecologia i adoptat en geografia quantitativa a partir dels treballs de Dacey l'any 1960. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
anàlisi digital d'imatges
anàlisi digital d'imatges
Teledetecció > Classificació
- ca anàlisi digital d'imatges, n f
- es análisis digital de imágenes
- en digital image analysis
Teledetecció > Classificació
Definició
Conjunt de procediments per a extreure informació d'imatges de teledetecció, combinades o no amb altres dades, com elevacions, pendents, dades de camp, etc.
Els tipus de productes més freqüentment obtinguts mitjançant anàlisi digital d'imatges són noves bandes2 (imatges quantitatives) o mapes temàtics (mapes quantitatius i mapes categòrics). Per a l'obtenció de noves bandes hom acudeix a diverses tècniques, algunes de propòsit general (com les transformacions de model de color HSI1 o CMYK), d'altres relacionades amb la reducció del volum de dades (com l'ACP, l'anàlisi discriminant, la compressió amb pèrdua o les reduccions del color) i altres relacionades amb el càlcul d'índexs (com els índexs de vegetació, l'índex d'humitat de la transformació de Kauth-Thomas o l'NDSI). D'altra banda, per a l'obtenció de mapes quantitatius empren tècniques específiques com l'InSAR, els càlculs de temperatura de la superfície, els models d'evapotranspiració, etc., de vegades basades en les noves bandes anteriorment esmentades. Per a l'obtenció de mapes categòrics hom acudeix a les diverses tècniques de classificació digital d'imatges, i també és freqüent que alguns dels productes quantitatius obtinguts per les tècniques esmentades anteriorment (índexs d'humitat, imatges comprimides amb pèrdua, etc.) entrin com a noves variables (com si fossin noves bandes) en els processos de classificació. Finalment, hi ha mètodes mixtos, com l'anàlisi lineal de mescles espectrals, que, si bé produeixen imatges quantitatives, aquestes imatges estan fortament vinculades a categoritzacions de l'espai.
Vegeu també anàlisi visual d'imatges.
Els tipus de productes més freqüentment obtinguts mitjançant anàlisi digital d'imatges són noves bandes2 (imatges quantitatives) o mapes temàtics (mapes quantitatius i mapes categòrics). Per a l'obtenció de noves bandes hom acudeix a diverses tècniques, algunes de propòsit general (com les transformacions de model de color HSI1 o CMYK), d'altres relacionades amb la reducció del volum de dades (com l'ACP, l'anàlisi discriminant, la compressió amb pèrdua o les reduccions del color) i altres relacionades amb el càlcul d'índexs (com els índexs de vegetació, l'índex d'humitat de la transformació de Kauth-Thomas o l'NDSI). D'altra banda, per a l'obtenció de mapes quantitatius empren tècniques específiques com l'InSAR, els càlculs de temperatura de la superfície, els models d'evapotranspiració, etc., de vegades basades en les noves bandes anteriorment esmentades. Per a l'obtenció de mapes categòrics hom acudeix a les diverses tècniques de classificació digital d'imatges, i també és freqüent que alguns dels productes quantitatius obtinguts per les tècniques esmentades anteriorment (índexs d'humitat, imatges comprimides amb pèrdua, etc.) entrin com a noves variables (com si fossin noves bandes) en els processos de classificació. Finalment, hi ha mètodes mixtos, com l'anàlisi lineal de mescles espectrals, que, si bé produeixen imatges quantitatives, aquestes imatges estan fortament vinculades a categoritzacions de l'espai.
Vegeu també anàlisi visual d'imatges.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
anàlisi discriminant
anàlisi discriminant
Teledetecció > Classificació
- ca anàlisi discriminant, n f
- es análisis discriminante
- en discriminant analysis
Teledetecció > Classificació
Definició
Tècnica de tractament estadístic que permet, a partir d'un conjunt d'individus (per exemple, els píxels d'una imatge) dels quals es disposa d'un nombre més o menys elevat de variables (cas d'observacions multiespectrals i/o multitemporals en teledetecció) que presenten una certa correlació entre si, i d'un subconjunt de casos dels quals es coneix la seva pertinença a alguna de les classes d'un cert grup de classes (la llegenda d'un mapa categòric que volem obtenir, per exemple), obtenir un conjunt més petit de noves variables (noves imatges en el cas de la teledetecció), anomenades components canòniques, que retenen una part molt important de la informació de les variables originals.
Comparada amb la tècnica similar ACP, una important especificitat de l'anàlisi discriminant és que les noves variables obtingudes maximitzen la diferència estadística entre les classes que han estat predefinides (mitjançant píxels d'entrenament, per exemple). La primera component canònica contindrà la major part de la informació de les dades que permet diferenciar les classes, mentre que la informació menys interessant per a diferenciar les classes quedarà representada en les darreres components canòniques.
L'anàlisi discriminant permet conèixer quines són les bandes més útils per a discriminar les classes d'interès, així com reduir la dimensionalitat de les dades, posant èmfasi en les diferències entre les classes.
Ultra la seva utilització com a mecanisme d'obtenir noves variables, l'anàlisi discriminant pot ser usada també com un classificador, atès que permet assignar un píxel a una de les classes predefinides a partir de funcions canòniques discriminants. Aquestes funcions s'obtenen a partir de la combinació lineal de les variables originals i divideixen l'espai multidimensional en diferents regions, corresponents a les classes d'interès, de manera que cada píxel es classifica en funció de la regió de l'espai multidimensional on estigui ubicat.
Comparada amb la tècnica similar ACP, una important especificitat de l'anàlisi discriminant és que les noves variables obtingudes maximitzen la diferència estadística entre les classes que han estat predefinides (mitjançant píxels d'entrenament, per exemple). La primera component canònica contindrà la major part de la informació de les dades que permet diferenciar les classes, mentre que la informació menys interessant per a diferenciar les classes quedarà representada en les darreres components canòniques.
L'anàlisi discriminant permet conèixer quines són les bandes més útils per a discriminar les classes d'interès, així com reduir la dimensionalitat de les dades, posant èmfasi en les diferències entre les classes.
Ultra la seva utilització com a mecanisme d'obtenir noves variables, l'anàlisi discriminant pot ser usada també com un classificador, atès que permet assignar un píxel a una de les classes predefinides a partir de funcions canòniques discriminants. Aquestes funcions s'obtenen a partir de la combinació lineal de les variables originals i divideixen l'espai multidimensional en diferents regions, corresponents a les classes d'interès, de manera que cada píxel es classifica en funció de la regió de l'espai multidimensional on estigui ubicat.
Nota
-
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:
PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
anàlisi espacial
anàlisi espacial
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
- ca anàlisi espacial, n f
- es análisis espacial
- en spatial analysis
Sistemes d'informació geogràfica > Ciències de la informació geogràfica > Geomàtica > Anàlisi espacial
Definició
Conjunt de mètodes d'anàlisi que permeten estudiar la localització dels fenòmens o de les entitats geogràfiques, juntament amb les seves propietats, les relacions espacials i els atributs temàtics associats.
Nota
-
1. L'anàlisi espacial és útil per a relacionar informacions de diferents fenòmens, identificar on es compleixen diverses condicions, fer estimacions i prediccions i interpretar i entendre la localització i la distribució dels fenòmens i de les entitats geogràfiques.
2. Es pot distingir entre les tècniques d'anàlisi cartogràfica, que són aquelles que operen sobre la geometria dels elements que representen les entitats d'interès, generalment per a explicitar relacions espacials, i les tècniques d'anàlisi espacial clàssica, que són les que analitzen o estimen distribucions o magnituds espacials. Aquestes darreres van ser desenvolupades sovint amb anterioritat als sistemes d'informació geogràfica en camps com la geografia quantitativa, l'ecologia o la geoestadística. -
La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:
NUNES, Joan. Diccionari terminològic de sistemes d'informació geogràfica. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 551 p. (Diccionaris Terminològics)
ISBN 978-84-393-8863-0; 978-84-412-2188-8
