Diccionari de física

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Llengua

ascensió recta

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

ca ascensió recta, n f
es ascensión recta, n f
fr ascension droite, n f
en right ascension, n
sbl $\alpha$

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició

Angle mesurat sobre el pla de l'equador celeste des del punt vernal fins al meridià d'un astre, en sentit antihorari, d'oest a est, per a un observador situat a l'hemisferi nord.

Nota

L'ascensió recta es mesura en hores, de 0 a 24, i, juntament amb la declinació, constitueix el sistema equatorial de coordenades celestes. En cas de dubte, convé indicar la unitat com a hora angular o d'ascensió recta.

asfèric -a

Òptica

ca asfèric -a, adj
es asférico, adj
fr asphérique, adj
en aspherical, adj

Òptica

Definició

Dit d'una superfície no esfèrica, especialment d'una superfície de lent o mirall, la forma de la qual difereix de l'esfèrica.

Nota

Les lents asfèriques se solen utilitzar per a reduir les aberracions.

asísmic -a

Física de la Terra i de l'espai > Geofísica

ca asísmic -a, adj
es asísmico, adj
fr aséismique, adj
fr asismique, adj
en aseismic, adj

Física de la Terra i de l'espai > Geofísica

Definició

Dit d'una regió de la Terra on no es produeixen terratrèmols.

assistència gravitacional

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

ca assistència gravitatòria, n f
ca assistència gravitacional, n f sin. compl.
ca fona gravitacional, n f sin. compl.
ca fona gravitatòria, n f sin. compl.
es asistencia gravitacional, n f
es asistencia gravitatoria, n f
es honda gravitacional, n f
es honda gravitatoria, n f
fr appui gravitationnel, n m
fr assistance gravitationnelle, n f
en gravitational slingshot, n
en gravity assist, n
en swing-by, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició

Tècnica consistent en l'ús de la gravetat d'un cos celeste per a modificar la trajectòria i la velocitat d'un vehicle espacial.

Nota

L'assistència gravitatòria és molt utilitzada en astronàutica per a reduir la quantitat de propel·lent que ha de dur un vehicle espacial.

assistència gravitatòria

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

ca assistència gravitatòria, n f
ca assistència gravitacional, n f sin. compl.
ca fona gravitacional, n f sin. compl.
ca fona gravitatòria, n f sin. compl.
es asistencia gravitacional, n f
es asistencia gravitatoria, n f
es honda gravitacional, n f
es honda gravitatoria, n f
fr appui gravitationnel, n m
fr assistance gravitationnelle, n f
en gravitational slingshot, n
en gravity assist, n
en swing-by, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició

Tècnica consistent en l'ús de la gravetat d'un cos celeste per a modificar la trajectòria i la velocitat d'un vehicle espacial.

Nota

L'assistència gravitatòria és molt utilitzada en astronàutica per a reduir la quantitat de propel·lent que ha de dur un vehicle espacial.

associació estel·lar

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

ca associació estel·lar, n f
es asociación estelar, n f
fr association stellaire, n f
en stellar association, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició

Agrupació d'estels d'una mateixa classe espectral en una zona relativament reduïda de l'espai.

Nota

El concepte de associació estel·lar va ser creat per l'astrofísic V. Ambartsumian, que va descobrir, el 1947, que gairebé tots els estels coneguts aleshores del tipus T Tauri es trobaven en dues regions molt reduïdes, Taurus-Auriga i Àguila-Serpentari. Més endavant va observar que els estels del tipus O i B també tendeixen a agrupar-se, i va descobrir més de 20 grups d'aquesta mena. Les associacions estel·lars i els cúmuls estel·lars són diferents, ja que la densitat d'estels en un cúmul estel·lar és superior a la mitjana del camp estel·lar que l'envolta; contràriament, la densitat d'estels d'una associació estel·lar és petita comparada amb la del camp estel·lar. Atès que els estels del tipus T Tauri i les del tipus O i B són estels joves, les associacions estel·lars que els contenen se situen en les zones de formació estel·lar.

astàtic -a

Electromagnetisme

ca astàtic -a, adj
es astático, adj
fr astatique, adj
en astatic, adj

Electromagnetisme

Definició

Que no tendeix a adoptar una posició determinada, en particular la que podria provocar un camp magnètic exterior.

Nota

Formen un sistema astàtic dues bobines conductores, disposades convenientment de manera que no es creï cap força electromotriu induïda per un camp magnètic exterior i que, a més, en ser recorregudes per un corrent elèctric, creïn un camp magnètic exterior nul.

astenosfera

Física de la Terra i de l'espai > Geofísica

ca astenosfera, n f
es astenosfera, n f
fr asthénosphère, n f
en asthenosphere, n

Física de la Terra i de l'espai > Geofísica

Definició

Part del mantell terrestre superior, situada entre 60-100 i 640 km aproximadament per sota de la litosfera.

Nota

L'astenosfera presenta una viscositat que li permet fluir i es caracteritza per una atenuació alta i una reducció de les velocitats de propagació de les ones sísmiques.

asteroide

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

ca asteroide, n m
ca planeta menor, n m
es asteroide, n m
es planeta menor, n m
fr astéroïde, n m
fr petite planète, n m
en asteroid, n
en minor planet, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició

Cos menor del sistema solar de composició primordialment rocosa o metàl·lica, amb un diàmetre comprès entre un metre i mil quilòmetres, que orbita al voltant del Sol.

Nota

Els asteroides són cossos sòlids distribuïts sobretot en dues zones del sistema solar: el cinturó d'asteroides principal, situat entre Mart i Júpiter, a una distància mitjana del Sol de 2,8 unitats astronòmiques, i el cinturó de Kuiper, ubicat més enllà de l'òrbita de Neptú. Tot i això, també n'hi ha a altres llocs del sistema solar. Els asteroides que tenen prou massa per a adoptar forma esfèrica per la seva pròpia atracció gravitatòria són els planetes nans. Actualment es coneixen més de 210 000 asteroides. Quan se'n descobreix un, rep una denominació provisional, composta per l'any de la troballa i un codi alfanumèric que identifica la quinzena de l'any i l'ordre de la troballa dins la quinzena. Posteriorment es fa un seguiment detallat del seu moviment fins que l'òrbita queda prou definida; en aquest moment l'asteroide rep una denominació definitiva, composta d'un número correlatiu escrit entre parèntesis, seguit d'un nom convencional proposat per les persones amb una participació més destacada en el descobriment o la determinació de l'òrbita.

asteroide troià

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

ca asteroide troià, n m
es asteroide troyano, n m
fr astéroïde troyen, n m
fr troyen, n m
en Trojan asteroid, n

Física de la Terra i de l'espai > Astronomia, astrofísica i cosmologia

Definició

Asteroide que comparteix òrbita amb un planeta del sistema solar i que se situa en un dels dos punts de Lagrange L₄ i L₅ del sistema Sol-planeta, els quals estan situats a 60º per davant o per darrere del planeta.

Nota

El grup d'asteroides troians més important és el situat a l'òrbita de Júpiter, amb gairebé 3 000 objectes coneguts i dividit en el grup grec i el grup troià, situats a L₄ i L₅, respectivament. També es troben asteroides troians en les òrbites de Mart i de Neptú, tot i que actualment només se'n coneixen quatre i sis, respectivament.