ametistacitrina
ametistacitrina
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca ametrina, n f
- ca ametistacitrina, n f sin. compl.
- es amatista-citrino
- es ametrina
- es ametrino
- fr améthyste-citrine
- fr amétrine
- it ametista-citrino
- it ametrino
- en amethyst-citrine
- en amethyst-citrine
- en ametrine
- de Amethyst-Citrin
- de Ametrin
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Material format per les varietats ametista i citrina que apareixen en un mateix cristall.
Nota
- Denominació comercial genèrica amb què es designa l'ametistacitrina.
ametrina
ametrina
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca ametrina, n f
- ca ametistacitrina, n f sin. compl.
- es amatista-citrino
- es ametrina
- es ametrino
- fr améthyste-citrine
- fr amétrine
- it ametista-citrino
- it ametrino
- en amethyst-citrine
- en amethyst-citrine
- en ametrine
- de Amethyst-Citrin
- de Ametrin
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Material format per les varietats ametista i citrina que apareixen en un mateix cristall.
Nota
- Denominació comercial genèrica amb què es designa l'ametistacitrina.
amfíbol
amfíbol
Espècies gemmològiques > Sulfats
- ca amfíbol, n m
- es anfíbol
- fr amphibole
- it anfibolo
- en amphibole
- de Amphibol
Espècies gemmològiques > Sulfats
Definició
Mineral del grup dels amfíbols.
amfíbols
amfíbols
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca amfíbols, n m pl
- es anfíboles
- fr amphiboles
- it anfiboli
- en amphiboles
- de Amphibole
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Grup de minerals pertanyents a la classe dels silicats, que estructuralment són inosilicats de cadena doble, de calci, magnesi i ferro, que cristal·litzen, en general, en el sistema monoclínic, i que generalment presenten un hàbit prismàtic o fibrós.
Nota
- El nom prové del mot grec amphíbolos, 'dubtós', pel gran nombre de varietats existents.
amorf -a
amorf -a
Característiques cristal·lines internes
- ca amorf -a, adj
- es amorfo
- fr amorphe
- it amorfo
- en amorphous
- de amorph
Característiques cristal·lines internes
Definició
Dit de la substància sòlida que no té estructura cristal·lina.
Nota
- Els vidres en són l'exemple més destacat. El nom significa 'sense forma', en referència a la inexistència de formes geomètriques.
amplitud
amplitud
Propietats òptiques de les gemmes > Naturalesa de la llum
- ca amplitud, n f
- es amplitud
- fr amplitude
- it amplezza
- en amplitude
- de Schwingungsweite
Propietats òptiques de les gemmes > Naturalesa de la llum
Definició
Valor màxim d'una ona lluminosa en un semiperíode.
analitzador
analitzador
Aparells òptics
- ca analitzador, n m
- es analizador
- fr analyseur
- it analizzatore
- en analyser
- de Analysator
Aparells òptics
Definició
Sistema òptic que polaritza la llum i que rep la que li envia el polaritzador.
Nota
- En el microscopi petrogràfic està situat entre l'objectiu i l'ocular.
anatasa
anatasa
Espècies gemmològiques > Òxids
- ca anatasa, n f
- es anatasa
- fr anatase
- it anatasio
- en anatase
- de Anatas
Espècies gemmològiques > Òxids
Definició
Polimorf de l'òxid de titani, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.
Nota
- És de color marró. El nom prové del mot grec anátasis, 'estirat', que fa referència a les formes bipiramidals que presenta, molt agudes.
andalusita
andalusita
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca andalusita, n f
- es andalucita
- fr andalousite
- it andalusite
- en andalusite
- de Andalusit
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Polimorf del silicat d'alumini, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i que estructuralment és un nesosilicat.
Nota
- Pot ser de color vermell, marró, verd o groc. Té un gran pleocroisme. És un polimorf de la cianita i la sil·limanita. El nom deriva del topònim Andalusia.
andradita
andradita
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca andradita, n f
- es andradita
- fr andradite
- it andradite
- en andradite
- de Andradit
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Silicat de calci i ferro, mineral que cristal·litza en el sistema cúbic, que pertany al grup dels granats i que estructuralment és un nesosilicat.
Nota
- El nom és dedicat al mineralogista que la va descriure per primera vegada, el brasiler J. B. de Andrade e Silva (1763-1838).