saturació
saturació
Propietats òptiques de les gemmes > Color i luminescència
- ca saturació, n f
- es saturación
- fr saturation
- it saturazione
- en saturation
- de Farbintensität
Propietats òptiques de les gemmes > Color i luminescència
Definició
Atribut de la sensació visual que permet d'estimar la proporció de color cromàticament pur contingut en la sensació total.
Nota
- És una de les característiques de la sensació de color i és, aproximadament, el corresponent psicosensorial de la magnitud colorimètrica coneguda com a puresa.
saussurita
saussurita
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca saussurita, n f
- es saussurita
- fr saussurite
- it saussurite
- en saussurite
- de Saussurit
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Agregat mineral compacte compost per albita, zoisita, epidot i granat.
Nota
- És de color verd i gris i es pot confondre amb alguns dels minerals del jade. El nom és dedicat al físic i naturalista suís H. B. de Saussure (1740-1799).
scheelita
scheelita
Espècies gemmològiques > Wolframats i molibdats
- ca scheelita, n f
- es scheelita
- fr scheelite
- it scheelite
- en scheelite
- de Scheelit
Espècies gemmològiques > Wolframats i molibdats
Definició
Wolframat de calci, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.
Nota
- Pot ser blanca o groga i té una fluorescència blava molt intensa. El nom és dedicat al químic suec K. W. Scheele (1742-1786).
schörl
schörl
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca turmalina negra, n f
- ca schörl, n m sin. compl.
- es chorlo
- es turmalina negra
- fr schorl
- fr tourmaline noire
- it sciorlo
- it scorlo
- it tormalina nera
- en black tourmaline
- en schorl
- de Schörl
- de schwarzer Turmalin
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Varietat de turmalina de color negre.
Nota
- La denominació schörl, que prové de l'alemany antic Schörl ('refús', 'impuresa'), es considera obsoleta.
sedimentació
sedimentació
Mineria
- ca sedimentació, n f
- es sedimentación
- fr sédimentation
- it sedimentazione
- en sedimentation
- de Sedimentation
Mineria
Definició
Precipitació de sediments que s'acumulen formant estrats.
selenita
selenita
Espècies gemmològiques > Sulfats
- ca selenita, n f
- es selenita
- fr sélénite
- it selenite
- en selenite
- de Selenit
Espècies gemmològiques > Sulfats
Definició
Varietat de guix incolora i transparent.
Nota
- Té una duresa molt baixa. El nom prové del mot grec seléne, 'Lluna', a causa dels reflexos blanquinosos d'aquesta varietat del guix.
semiperíode
semiperíode
Propietats òptiques de les gemmes > Naturalesa de la llum
- ca semiperíode, n m
- es semiperíodo
- fr semi-période
- it semiperiodo
- en semiperiod
- de Halbperiode
Propietats òptiques de les gemmes > Naturalesa de la llum
Definició
Meitat del període d'un moviment periòdic.
sepiolita
sepiolita
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca sepiolita, n f
- ca escuma de mar, n f sin. compl.
- es espuma de mar
- es sepiolita
- fr écume de mer
- fr sépiolite
- it schiuma di mare
- it sepiolita
- en meerschaum
- en sepiolite
- de Meerschaum
- de Sepiolith
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Silicat hidratat de magnesi, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic i que estructuralment és un fil·losilicat.
Nota
- Pot ser de color blanc o gris i s'utilitza per a fabricar objectes ornamentals i pipes. El nom deriva de sèpia, en referència a la porositat i lleugeresa del mineral, semblant a la de l'os del mol·lusc.
- El nom prové del fet que és porosa i molt lleugera.
serpentina
serpentina
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca serpentina, n f
- es serpentina
- fr serpentine
- it serpentino
- en serpentine
- de Serpentin
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Silicat de magnesi hidratat, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un fil·losilicat.
Nota
- És de color verd i d'aspecte massiu. El nom prové del mot llatí serpens 'serp' per l'aspecte superficial de les roques amb serpentina que contenen aquest mineral, que recorda la pell de la serp.
serra
serra
Aparells de talla
- ca serra, n f
- es sierra
- fr scie
- it sega
- en saw
- de Säge
Aparells de talla
Definició
Eina constituïda per una fulla d'acer de forma cilíndrica i amb les vores impregnades de pols de diamant, que serveix per a poder tallar gemmes i roques ornamentals.
Nota
- Les serres poden ser de diferents diàmetres i gruixos segons la mida dels exemplars. Per a lubricar-les s'utilitza aigua o bé d'oli.