carneola
carneola
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca cornalina, n f
- ca carneola, n f sin. compl.
- es cornalina
- fr cornaline
- it cornalina
- en carnelian
- en cornelian
- de Karneol
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Varietat translúcida de calcedònia de color vermellós.
Nota
- És un material porós i, per tant, es pot tenyir. Es creu que el nom prové del mot llatí cornus, en referència a una classe de cirerer de fruit vermell.
caseïna
caseïna
Productes artificials > Materials
- ca caseïna, n f
- es caseína
- fr caséine
- it caseina
- en casein
- de Kasein
Productes artificials > Materials
Definició
Fosfoproteid que es troba a la llet com un col·loide protector de l'albúmina i que forma correntment caseïnats.
Nota
- Afegint formaldehid a la caseïna, aquesta es transforma en un plàstic dur i insoluble, la galalita, que s'ha utilitzat per a fer imitacions de peces gravades.
cassiterita
cassiterita
Espècies gemmològiques > Òxids
- ca cassiterita, n f
- es casiterita
- fr cassitérite
- it cassiterite
- en cassiterite
- de Kassiterit
Espècies gemmològiques > Òxids
Definició
Òxid d'estany, mineral que cristal·litza en el sistema tetragonal.
Nota
- Pot ser de color marró fosc o negre. Té lluïssor adamantina, un pes específic elevat i a vegades s'utilitza com a gemma. El nom prové del mot grec kassíteros, 'estany'.
castorita
castorita
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca petalita, n f
- ca castorita, n f sin. compl.
- es castorita
- es petalita
- fr castorite
- fr pétalite
- it castorite
- it petalite
- en petalite
- de Castorit
- de Petalit
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Silicat d'alumini i liti, mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic i que estructuralment és un tectosilicat.
Nota
- Castorita deriva del nom del personatge mitològic grec Castor.
- Té una exfoliació basal perfecta. El nom prové del mot grec pétalon, 'fulla'.
casxolong
casxolong
Espècies gemmològiques > Silicats
- ca casxolong, n m
- es cachalonga
- fr cacholong
- it cacholongo
- it casciolongo
- en cacholong
- de Kascholong
Espècies gemmològiques > Silicats
Definició
Varietat d'òpal de color blanc molt semblant a la porcellana, utilitzada habitualment per a fer camafeus.
Nota
- El nom és d'origen tàrtar i significa 'desconegut'.
catió
catió
Conceptes generals
- ca catió, n m
- es catión
- fr cation
- it catione
- en cation
- de Kation
Conceptes generals
Definició
Ió de càrrega positiva format per un àtom que ha perdut un o més electrons o per un grup d'àtoms de composició definida.
catodoluminescència
catodoluminescència
Propietats òptiques de les gemmes > Color i luminescència
- ca catodoluminescència, n f
- es catodoluminiscencia
- fr cathodoluminescence
- it catodoluminescenza
- en cathodoluminescence
- de Kathodenlumineszenz
Propietats òptiques de les gemmes > Color i luminescència
Definició
Emissió de llum visible provocada per l'exposició d'una substància a un feix d'electrons provinents d'un tub de raigs catòdics.
Nota
- S'han publicat alguns treballs orientats a discriminar gemmes naturals i sintètiques mitjançant l'aplicació d'aquest mètode, però, de moment, els resultats no són gaire concloents.
ceilanita
ceilanita
Espècies gemmològiques > Òxids
- ca pleonast, n m
- ca ceilanita, n f sin. compl.
- es ceilanita
- es pleonasto
- fr ceylanite
- fr pléonaste
- it ceilanite
- it pleonasto
- en ceylanite
- en pleonaste
- de Ceylonit
- de Pleonast
Espècies gemmològiques > Òxids
Definició
Varietat d'espinel·la de color negre a causa de la substitució de part del magnesi per ferro.
Nota
- Denominació obsoleta que deriva de Ceilan, lloc on va ser trobada.
- Es fa servir molt poc com a gemma. Pleonast prové del mot grec pleonastós, 'abundant', en referència al gran nombre de cares d'aquest mineral, i va ser donat pel mineralogista francès René Haüy. La denominació sinònima ceilanita es considera obsoleta.
celestina
celestina
Espècies gemmològiques > Sulfats
- ca celestina, n f
- es celestina
- fr célestine
- it celestina
- en celestine
- de Coelestin
Espècies gemmològiques > Sulfats
Definició
Sulfat d'estronci, mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic.
Nota
- A vegades s'utilitza com a gemma. El nom prové del mot llatí caelestis, 'blavós', en referència al color del mineral.
cel·la elemental
cel·la elemental
Característiques cristal·lines internes
- ca cel·la elemental, n f
- es celda elemental
- fr maille élémentaire
- it cella elementare
- en unit cell
- de Elementarzelle
Característiques cristal·lines internes
Definició
Paral·lelepípede més petit que es pot definir en un reticle cristal·lí i que en conté tota la simetria.
Nota
- La forma geomètrica de la cel·la fonamental determina la simetria del sistema cristal·lí. El conjunt de les infinites cel·les elementals omple tot l'espai que configura el reticle cristal·lí sense deixar-hi buits.