Back to top

Diccionari de geografia física

Presentació
astenosfera astenosfera

La Terra, Geomorfologia

  • ca  astenosfera, n f
  • es  astenosfera
  • fr  asthénosphère
  • en  asthenosphere

La Terra, Geomorfologia

Definició
Part del mantell superior situada sota la litosfera, de consistència relativament plàstica i viscosa i en la qual la velocitat de propagació de les ones sísmiques es redueix considerablement.

Nota

  • El seu límit superior és molt variable: de 60 a 100 km sota els oceans i de 100 a 300 km sota els continents, encara que pot ser més som en alguns escuts estables. El seu límit inferior, en canvi, no està ben determinat.
  • ca  astre, n m
  • es  astro
  • fr  astre
  • en  heavenly body

La Terra

Definició
Cos celeste natural de forma determinable, aïllat en el cosmos i que es mou seguint unes determinades lleis.
  • ca  astronomia, n f
  • es  astronomía
  • fr  astronomie
  • en  astronomy

La Terra

Definició
Ciència que estudia la posició, els moviments, la natura, l'estructura i l'evolució dels cossos celestes.
  • ca  aterrament, n m
  • es  aterramiento
  • es  relleno
  • fr  colmatage
  • fr  remblayage
  • en  filling

Geomorfologia

Definició
Rebliment artificial o natural d'una llacuna, una albufera o similar amb sediments.
  • ca  atles, n m
  • es  atlas
  • fr  atlas
  • en  atlas

La Terra

Definició
Col·lecció sistemàtica de mapes o altres documents cartogràfics.
atmosfera atmosfera

La Terra, Climatologia

  • ca  atmosfera, n f
  • es  atmósfera
  • fr  atmosphère
  • en  atmosphere

La Terra, Climatologia

Definició
Capa gasosa que envolta la Terra.
atmosfera del sòl atmosfera del sòl

Ciència del sòl

  • ca  aire del sòl, n m
  • ca  atmosfera del sòl, n f sin. compl.
  • es  aire del suelo
  • es  atmósfera del suelo
  • fr  air du sol
  • fr  atmosphère du sol
  • en  soil air
  • en  soil atmosphere

Ciència del sòl

Definició
Fase gasosa del sòl, que n'ocupa especialment la macroporositat i que serveix per a la respiració de l'èdafon i de la rizosfera.
  • ca  atol, n m
  • es  atolón
  • fr  atoll
  • en  atoll

Geomorfologia

Definició
Illa dels mars tropicals, de forma més o menys circular, constituïda per esculls coral·lins que formen un cinturó al voltant d'una llacuna central.
  • ca  alzinar, n m
  • ca  auleda, n f sin. compl.
  • es  encinar
  • fr  chênaie de chêne vert
  • en  holm-oak wood

Biogeografia

Definició
Bosc esclerofil·le dominat per l'alzina, propi de les terres mediterrànies humides i subhumides.
aurora polar aurora polar

Climatologia

  • ca  aurora polar, n f
  • es  aurora polar
  • fr  aurore polaire
  • en  polar aurora

Climatologia

Definició
Meteor elèctric que es manifesta visualment en forma de raigs, arcs, bandes, cortines o corona, que es produeix quan el camp magnètic terrestre capta les partícules provinents de les tempestes magnètiques que tenen lloc al Sol i que apareix a l'atmosfera lliure, principalment a les regions àrtiques o antàrtiques.

Nota

  • Si es produeix a l'hemisferi sud, es denomina aurora austral; si ho fa a l'hemisferi nord, aurora boreal.