Us proposem un #termedelasetmana que, a banda de contextos específics relacionats amb les fonts d’energia i la sostenibilitat, s’està fent d’ús força generalitzat: és el terme matriu elèctrica.

Fa referència a la combinació de les diferents fonts d’energia primària o d’energia secundària (per exemple, energia nuclear, energia hidroelèctrica, energia eòlica, energia solar, etc.) utilitzades en la producció de l’energia elèctrica que consumeix un territori, una col·lectivitat o un sector. La contribució de cada font d’energia a la matriu elèctrica se sol expressar en forma de percentatges. També se’n pot dir cistella elèctrica, però no pas *mix elèctric, una forma híbrida mig anglesa mig catalana que té bastant d’ús però es considera inadequada.

La base del terme és matriu, una forma que en diversos àmbits d’especialitat designa el conjunt d’elements característics d’una unitat, i que també es troba en el terme estretament relacionat matriu energètica.

Pel que fa al sinònim cistella elèctrica, es tracta d’una denominació metafòrica, en què el nucli nominal cistella, referit a un lloc on hi ha un conjunt de coses, remet al conjunt del consum, en aquest cas d’energia elèctrica. Els especialistes consultats consideren que aquesta segona denominació pot ser especialment útil en contextos més divulgatius.

Si teniu interès en aquests termes, en trobareu els equivalents en altres llengües i la definició a la Neoloteca, el diccionari de termes normalitzats pel Consell Supervisor del TERMCAT, i també hi podreu consultar un resum dels criteris que s’han tingut en compte per a l’aprovació de les formes catalanes.