No cal dir que és el terme que ha marcat l’actualitat informativa dels últims dies, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: DANA. Correspon a la sigla de la denominació de l’àmbit de la meteorologia depressió aïllada en nivells alts i ja es comença a utilitzar també com a forma lexicalitzada (dana).

Una DANA és una depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s'ha separat de la seva zona d’origen i ha davallat de latitud. Aquesta mena de depressió pot afavorir la inestabilitat atmosfèrica i, combinada amb altres factors, pot donar lloc a precipitacions molt intenses.

En molts contextos, es considera una denominació sinònima (o parcialment sinònima) de gota freda, que és un calc creat a partir de l’alemany Kaltlufttropfen (‘gota d’aire fred’). És una expressió que va fer fortuna anys enrere però que, en popularitzar-se, també va perdre precisió terminològica, de manera que sovint es feia servir per a designar simplement episodis de pluja més o menys abundant. En canvi, és clar que no totes les DANA produeixen pluges intenses, i que no tots els episodis de pluja intensa a la Mediterrània són causats per una DANA. D’altra banda, un dels trets característics de la definició clàssica de gota freda implicava que el fenomen no tingués reflex en superfície, i per aquest motiu per alguns experts gota freda encara designa específicament la DANA que no es detecta fàcilment en els mapes isobàrics (si bé avui en dia aquest matís és més teòric que real).

La denominació més habitual en l’àmbit de la meteorologia actualment, depressió aïllada en nivells alts o DANA, és una traducció de l’expressió equivalent castellana (depresión aislada en niveles altos), encunyada per l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola per a evitar els usos inadequats de gota freda en la llengua general, en què s’identificava aquest terme amb grans aiguats a la zona mediterrània. Es diu que en l’extensió de la sigla DANA també va col·laborar-hi un cert homenatge al meteoròleg Francisco García Dana.

Atès que la denominació completa és llarga i molt especialitzada, s’ha generalitzat l’ús de la sigla. Pel que fa a la creació del plural, tradicionalment es recomanava no marcar el plural de les sigles perquè el context ja desfà la possible ambigüitat (“dues DANA”), però si es considera imprescindible la gramàtica també admet la possibilitat d’afegir-hi una essa minúscula (“DANAs”).

Finalment, convé afegir que recentment, arran de la gran difusió d’aquest terme a causa de l’actualitat informativa, ja s’ha començat a utilitzar la sigla lexicalitzada, escrita en minúscula. Es considera una forma adequada en contextos divulgatius o no altament especialitzats, i en aquest cas cal tenir en compte que el plural es fa de manera regular (per exemple, “dues danes” o “les danes dels últims anys”).