És, sens dubte, un dels termes clau de la informació meteorològica d’aquests dies, i per això us el proposem com a #termedelasetmana: depressió aïllada en nivells alts, sovint reduït a la sigla DANA.

Es tracta de la depressió atmosfèrica tancada a la part mitjana i alta de la troposfera, constituïda per un nucli d’aire fred amb circulació ciclònica dels vents que s'ha separat de la seva zona d’origen i ha davallat de latitud. Aquesta mena de depressió pot afavorir la inestabilitat atmosfèrica i, combinada amb altres factors, pot donar lloc a precipitacions molt intenses.

En molts contextos, es considera una denominació parcialment sinònima de gota freda, una denominació que va fer fortuna anys enrere però que, en popularitzar-se, també va perdre precisió terminològica, de manera que sovint es feia servir per a designar simplement episodis de pluja més o menys abundant. Els especialistes insisteixen que no totes les depressions aïllades a nivells alts, o DANA o gotes fredes, produeixen pluges intenses, i que no tots els episodis de pluja intensa són causats per una depressió aïllada en nivells alts, sinó que cal que hi concorrin els elements que hem recollit a la definició anterior (depressió tancada, en nivells mitjans i alts de la troposfera, amb un nucli d’aire fred i circulació ciclònica dels vents, i que s’ha separat de la seva zona d’origen). En el cas del terme gota freda, a més, s’aplica concretament a la depressió aïllada en nivells alts que no té reflex en superfície i que és difícil de detectar en els mapes isobàrics.

La denominació que els experts fan servir actualment, depressió aïllada en nivells alts o DANA, és una traducció de l’expressió equivalent castellana (depresión aislada en niveles altos), encunyada per l’Agència Estatal de Meteorologia espanyola per a evitar els usos inadequats de gota freda. Es diu que en l’extensió de la sigla DANA també va col·laborar-hi un cert homenatge al meteoròleg Francisco García Dana.

Per completar la informació, és interessant saber que la denominació gota freda es va crear per calc a partir de l’alemany Kaltlufttropfen (‘gota d’aire fred’), un terme que s’atribueix al meteoròleg alemany Richard Sherhag.

Atès que la denominació completa és llarga, sovint es recorre a l’ús de la sigla, i com en altres casos en què una sigla es popularitza com a denominació d’un concepte, sorgeix el dubte sobre la creació del plural corresponent (per exemple, en un context com “aquest any ja hem viscut dues DANA” o “dues DANES” o “dues DANAs”?). Tradicionalment es recomanava no marcar el plural perquè el context ja desfà la possible ambigüitat (“dues DANA”), però si es considera imprescindible la gramàtica admet la possibilitat d’afegir-hi una essa minúscula (“dues DANAs”).