#termedelasetmana: cúmulus

imatge de núvols

Aquesta setmana al TERMCAT tenim l’ocasió de reunir un nombrós grup d’especialistes en meteorologia per consensuar amb els lingüistes del TERMCAT les millors alternatives catalanes per a uns quants termes de l’àmbit que presenten vacil·lacions en l’ús. Com a #termedelasetmana, doncs, us proposem el terme cúmulus (o cúmul), que precisament es va fixar en una reunió paral·lela a aquesta, però de l’any 1993, és a dir, ara fa exactament 25 anys.

D’acord amb els criteris de l’Organització Meteorològica Mundial, i després de ser estudiats per especialistes de l’àrea, el Consell Supervisor del TERMCAT va resoldre llavors de fixar com a termes principals les denominacions llatines dels núvols (en aquest cas concret, cúmulus), que es fan servir preferentment en àmbits tècnics i especialitzats, paral·lelament a l’ús documentat en les altres llengües. I les formes catalanes (en aquest cas, cúmul), difoses per algunes obres lexicogràfiques i terminològiques, es consideren opcions complementàries, que es fan servir sobretot en àmbits de poca especialització o de caràcter divulgatiu.

La terminologia meteorològica experimenta una notable difusió també fora dels cercles més especialitzats, i particularment en l’àmbit català, perquè sembla que aquest món ens atrau de manera significativa. Per això resulta interessant fixar una terminologia ben adequada, que cobreixi les necessitats dels especialistes però que també s’adeqüi a contextos més generals.

Si teniu interès en el món de la meteorologia i voleu conèixer-ne la terminologia, us convidem a visitar l’area temàtica corresponent del Diccionari de física en línia. Hi trobareu prop de 180 termes de l’àmbit, amb les definicions corresponents i amb els equivalents en castellà, francès i anglès.

 

(Font: TERMCAT)