Amb el ressò mediàtic de la COP26, una de les paraules estrella d’aquests dies, relacionades amb el canvi climàtic, ha estat el mot carboni, especialment en termes com petjada de carboni, compensació de carboni, neutralitat de carboni, baix -a en carboni, mercat de carboni, fuga de carboni. En aquestes unitats, però, el mot carboni no remet al sentit recte de l’àmbit de la química, sinó que hi ha pres un significat més lax. Quin sentit té, doncs, el mot carboni en aquests termes sintagmàtics propis de la crisi climàtica? En tots els casos es pot considerar un ús adequat?

El terme carboni designa en química un element de la taula periòdica, concretament de nombre atòmic 6 i massa atòmica 12,011. El carboni és abundant a l'escorça terrestre i, com a mineral, es troba en forma de dipòsits de carbonats, de combustibles fòssils o en forma nativa; també es troba a l'atmosfera terrestre en forma de diòxid de carboni, i en totes les formes de matèria orgànica presents sobre la Terra.

Segurament a partir del terme diòxid de carboni, que designa un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle antropogènics, o pel fet que el carboni és present en bona part dels gasos amb efecte d’hivernacle generats pels humans (concretament, en el diòxid de carboni, el metà, els hidrofluorocarburs i els perfluorocarburs), en l’àmbit del medi ambient i la crisi climàtica el terme carboni ha passat a designar el conjunt de gasos amb efecte d’hivernacle que s’emeten a l’atmosfera o, de vegades d’una manera més restrictiva, els gasos amb efecte d’hivernacle que contenen carboni.

Si bé des del punt de vista de la química, almenys inicialment, aquest nou ús del terme carboni podia considerar-se sorprenent i fins i tot inadequat, amb el pas dels anys s’ha consolidat, tant en català com paral·lelament en les llengües de l’entorn. Així, el equivalents en francès (carbone) i en anglès (carbon) ja es recullen actualment amb aquesta extensió de significat en diccionaris generals de referència, i en català recentment el Consell Supervisor ha aprovat el terme carboni amb aquest nou sentit.

De totes maneres, malgrat l’acceptació d’aquesta nova accepció de carboni, cal tenir present que aquest terme no sol tenir un ús lliure, sinó que habitualment s’utilitza formant part d’altres termes, com els esmentats més amunt. D’altra banda, cal remarcar també que aquest sentit de carboni en l'àmbit del medi ambient i del canvi climàtic no equival al terme diòxid de carboni; per tant, quan es vol fer referència a aquest gas concret, cal fer servir la forma completa (per exemple, el terme captura i emmagatzematge de diòxid de carboni no es pot substituir per la forma captura i emmagatzematge de carboni, perquè el procés al qual fa referència només està pensat per aïllar el diòxid de carboni ja sigui de grans instal·lacions industrials com cimenteres, cicles combinats, centrals tèrmiques o bé directament de l’atmosfera i no els gasos amb efecte d’hivernacle en conjunt).

Podeu consultar tots aquests termes i d’altres de relacionats en el Diccionari de l’emergència climàtica.