Cada any la primera setmana de maig se celebra la Setmana Internacional del Compost, una iniciativa per a promoure l’ús del compost, explicar d’on prové, com s’ha d’utilitzar i quins beneficis té.

Des del TERMCAT, volem aportar el nostre granet de sorra (o, encara millor, el nostre grapadet de compost) donant a conèixer els termes adequats relacionats amb el procés de compostatge i resoldre un dubte habitual que sovint dona lloc a usos inadequats: el compostatge és un procés aerobi o aeròbic?

El compost és el producte resultant del compostatge, un procés biològic de descomposició o, més concretament, de biodegradació de la matèria orgànica mitjançant l'acció de microorganismes que actuen en presència d’oxigen i en unes condicions controlades de temperatura i humitat. Els microorganismes que intervenen en aquest procés s’anomenen aerobis (o microorganismes aerobis), mentre que el procés rep el nom de descomposició aeròbica o, més tècnicament, digestió aeròbica. 

A partir dels termes microorganisme aerobi i digestió aeròbica, podem deduir que tant l’adjectiu aerobi -òbia com l’adjectiu aeròbic -a són adequats en català, però cal anar amb compte perquè no tenen exactament el mateix significat. 

L’adjectiu aerobi -òbia, que és un compost creat a partir dels formants grecs aero- (‘aire’) i -bi (‘vida’), significa ‘que viu en presència d’oxigen’ i, per tant, s’aplica sempre a éssers vius que necessiten oxigen per viure: microorganismes aerobis, bacteris aerobis, flora aeròbia, gèrmens aerobis, etc.

En canvi, l’adjectiu aeròbic -a, que és un derivat de aerobi, significa ‘relatiu als microorganismes aerobis o provocat per microorganismes aerobis’. Per aquest motiu, doncs, diem que el compostatge és un procés aeròbic, i no un procés aerobi, i també utilitzem l’adjectiu aeròbic -a en la denominació d’altres conceptes de l’àmbit de la gestió ambiental en què intervenen microorganismes aerobis, com la depuració aeròbica o el tanc aeròbic. 

Tornant al compost i al compostatge, el punt de partida principal són els residus vegetals procedents de restes de cuina o de restes de poda o jardineria, i per això és tan important la separació en origen i la recollida selectiva. Un cop es disposa de la matèria que serveix de punt de partida, el procés de compostatge es pot dur a terme amb recursos domèstics o de més petit abast, com els compostadors o les piles de compostatge, o bé en grans instal·lacions, com les plantes de compostatge. En algunes plantes de compostatge també es produeix compost a partir de llots de depuradora o a partir de certes dejeccions ramaderes. 

El producte resultant, el compost, s’utilitza com a adob o fertilitzant orgànic i és beneficiós per al sòl i el desenvolupament de les plantes. Un tipus concret de compost és el vermicompost, produït per l'acció de cucs de terra sobre la matèria orgànica, que té un gran valor ecològic. 

En definitiva, el compostatge és una eina clau per a gestionar els residus orgànics de manera sostenible i tancar el cicle de la matèria, per la qual cosa també es pot considerar un exemple clar d’economia circular, tal com destaca el lema de la Setmana Internacional del Compost d’aquest any: “Compost! Alimenta la terra que ens alimenta!”

 Trobareu les fitxes terminològiques completes de tots aquests termes i d’altres de relacionats al portal Terminologia de les ciències de la Terra i al Cercaterm.