Back to top

Diccionari de geografia física

Presentació
  • ca  tamarigar, n m
  • ca  tamarellar, n m sin. compl.
  • ca  tamaritar, n m sin. compl.
  • es  tamarigal
  • es  tarayal
  • en  tamarellar

Biogeografia

Definició
Bosquina dominada pel tamariu, pròpia de les fondalades i riberes de les terres seques i salabroses.
tamborinada tamborinada

Climatologia

  • ca  tamborinada, n f
  • es  tormenta eléctrica seca
  • fr  orage électrique sec
  • en  dry lightning storm

Climatologia

Definició
Tempestat amb trons però amb precipitació escassa o nul·la.
tamisatge tamisatge

Investigació, Ciència del sòl

  • ca  tamisatge, n m
  • es  tamizado
  • fr  tamisage
  • en  sifting

Investigació, Ciència del sòl

Definició
Operació amb què se separen les diverses fraccions del sòl amb l'ajut d'una sèrie de sedassos de diàmetres diferents.

Nota

  • Les fraccions més fines s'han de separar mitjançant mètodes basats en la sedimentació.
  • ca  tardor, n f
  • es  otoño
  • fr  automne
  • en  autumn
  • en  fall

La Terra

Definició
Estació de l'any compresa entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern.
  • ca  tartera, n f
  • ca  tarter, n m sin. compl.
  • es  canchal
  • es  pedregal
  • es  pedriza
  • fr  blocaille
  • fr  pierraille
  • en  scree

Geomorfologia

Definició
Acumulació de blocs i còdols cantelluts en el vessant d'una muntanya, d'origen crioclàstic, sovint en un ambient periglacial actual o pretèrit.
  • ca  tartera, n f
  • ca  tarter, n m sin. compl.
  • es  canchal
  • es  pedregal
  • es  pedriza
  • fr  blocaille
  • fr  pierraille
  • en  scree

Geomorfologia

Definició
Acumulació de blocs i còdols cantelluts en el vessant d'una muntanya, d'origen crioclàstic, sovint en un ambient periglacial actual o pretèrit.
  • ca  taula, n f
  • ca  mesa, n f sin. compl.
  • es  mesa
  • fr  mesa
  • fr  mésa
  • en  mesa

Geomorfologia

Definició
Relleu tabular format per un estrat horitzontal, de superfície plana i vores abruptes, molt resistent a l'erosió, propi de paisatges volcànics o subàrids.

Nota

  • És més petita que l'altiplà i més gran que la mola.
  • ca  tàxon, n m
  • es  taxon
  • es  taxón
  • fr  taxon
  • en  taxon

Biogeografia

Definició
Unitat sistemàtica de qualsevol rang en la classificació dels éssers vius o de les seves agrupacions.

Nota

  • El tàxon bàsic dels éssers vius és l'espècie. Les unitats taxonòmiques de rang superior a l'espècie són: gènere, família, ordre, classe, embrancament (animals) o divisió (plantes) i regne; les de rang inferior són: varietat i forma. Es poden introduir categories addicionals amb l'ús dels prefixos super- i sub-. A vegades, també s'usen d'altres tàxons menors, com ara tribu, inferior a família i superior a gènere; secció, inferior a gènere i superior a sèrie i espècie; i sèrie, inferior a gènere i secció i superior a espècie.
  • ca  taxonomia, n f
  • es  taxonomía
  • fr  taxonomie
  • en  taxonomy

Biogeografia

Definició
Branca de la sistemàtica que s'ocupa de la classificació dels éssers vius en tàxons.

Nota

  • Alguns autors consideren que sistemàtica i taxonomia són sinònims.
tectònic -a tectònic -a

Geomorfologia

  • ca  tectònic -a, adj
  • es  tectónico
  • fr  tectonique
  • en  tectonic

Geomorfologia

Definició
Relatiu o pertanyent a la disposició estructural relacionada amb la formació del relleu plegat o fallat.