tamaritar
tamaritar
Biogeografia
- ca tamarigar, n m
- ca tamarellar, n m sin. compl.
- ca tamaritar, n m sin. compl.
- es tamarigal
- es tarayal
- en tamarellar
Biogeografia
Definició
Bosquina dominada pel tamariu, pròpia de les fondalades i riberes de les terres seques i salabroses.
tamborinada
tamborinada
Climatologia
- ca tamborinada, n f
- es tormenta eléctrica seca
- fr orage électrique sec
- en dry lightning storm
Climatologia
Definició
Tempestat amb trons però amb precipitació escassa o nul·la.
tamisatge
tamisatge
Investigació, Ciència del sòl
- ca tamisatge, n m
- es tamizado
- fr tamisage
- en sifting
Investigació, Ciència del sòl
Definició
Operació amb què se separen les diverses fraccions del sòl amb l'ajut d'una sèrie de sedassos de diàmetres diferents.
Nota
- Les fraccions més fines s'han de separar mitjançant mètodes basats en la sedimentació.
tardor
tardor
La Terra
- ca tardor, n f
- es otoño
- fr automne
- en autumn
- en fall
La Terra
Definició
Estació de l'any compresa entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern.
tarter
tarter
Geomorfologia
- ca tartera, n f
- ca tarter, n m sin. compl.
- es canchal
- es pedregal
- es pedriza
- fr blocaille
- fr pierraille
- en scree
Geomorfologia
Definició
Acumulació de blocs i còdols cantelluts en el vessant d'una muntanya, d'origen crioclàstic, sovint en un ambient periglacial actual o pretèrit.
tartera
tartera
Geomorfologia
- ca tartera, n f
- ca tarter, n m sin. compl.
- es canchal
- es pedregal
- es pedriza
- fr blocaille
- fr pierraille
- en scree
Geomorfologia
Definició
Acumulació de blocs i còdols cantelluts en el vessant d'una muntanya, d'origen crioclàstic, sovint en un ambient periglacial actual o pretèrit.
taula
taula
Geomorfologia
- ca taula, n f
- ca mesa, n f sin. compl.
- es mesa
- fr mesa
- fr mésa
- en mesa
Geomorfologia
Definició
Relleu tabular format per un estrat horitzontal, de superfície plana i vores abruptes, molt resistent a l'erosió, propi de paisatges volcànics o subàrids.
Nota
- És més petita que l'altiplà i més gran que la mola.
tàxon
tàxon
Biogeografia
- ca tàxon, n m
- es taxon
- es taxón
- fr taxon
- en taxon
Biogeografia
Definició
Unitat sistemàtica de qualsevol rang en la classificació dels éssers vius o de les seves agrupacions.
Nota
- El tàxon bàsic dels éssers vius és l'espècie. Les unitats taxonòmiques de rang superior a l'espècie són: gènere, família, ordre, classe, embrancament (animals) o divisió (plantes) i regne; les de rang inferior són: varietat i forma. Es poden introduir categories addicionals amb l'ús dels prefixos super- i sub-. A vegades, també s'usen d'altres tàxons menors, com ara tribu, inferior a família i superior a gènere; secció, inferior a gènere i superior a sèrie i espècie; i sèrie, inferior a gènere i secció i superior a espècie.
taxonomia
taxonomia
Biogeografia
- ca taxonomia, n f
- es taxonomía
- fr taxonomie
- en taxonomy
Biogeografia
Definició
Branca de la sistemàtica que s'ocupa de la classificació dels éssers vius en tàxons.
Nota
- Alguns autors consideren que sistemàtica i taxonomia són sinònims.
tectònic -a
tectònic -a
Geomorfologia
- ca tectònic -a, adj
- es tectónico
- fr tectonique
- en tectonic
Geomorfologia
Definició
Relatiu o pertanyent a la disposició estructural relacionada amb la formació del relleu plegat o fallat.