Back to top

Diccionari de geografia física

Presentació
regió biogeogràfica regió biogeogràfica

Biogeografia

  • ca  regió biogeogràfica, n f
  • es  región biogeográfica
  • fr  région biogéographique
  • en  biogeographical region

Biogeografia

Definició
Àrea geogràfica caracteritzada per una flora i fauna pròpies.
regió boreoalpina regió boreoalpina

Biogeografia

  • ca  regió boreoalpina, n f
  • es  región boreoalpina
  • fr  région boreoalpine
  • en  boreoalpine region

Biogeografia

Definició
Regió biogeogràfica que comprèn les terres fredes properes al pol Nord i les terres fredes de la part alta de les muntanyes alpines.
regió eurosiberiana regió eurosiberiana

Biogeografia

  • ca  regió eurosiberiana, n f
  • es  región eurosiberiana
  • fr  région euro-sibérienne
  • en  Eurosiberian region

Biogeografia

Definició
Regió biogeogràfica que comprèn una gran part d'Europa i Àsia i que es caracteritza per un clima humit i hiverns freds, una vegetació de boscos caducifolis a la part meridional i de boscos aciculifolis de coníferes a la part septentrional.
regió faunística regió faunística

Biogeografia

  • ca  regió zoogeogràfica, n f
  • ca  regió faunística, n f sin. compl.
  • es  región zoogeográfica
  • fr  région faunique
  • fr  région zoogéographique
  • en  zoogeographical region

Biogeografia

Definició
Unitat biogeogràfica superior caracteritzada per una composició faunística particular.

Nota

  • Les sis regions zoogeogràfiques principals són la paleàrtica (Àsia central, Àsia septentrional, Europa), la neàrtica (Amèrica del Nord), la neotropical (Amèrica Central i del Sud), l'etiòpica (Àfrica), l'oriental (sud d'Àsia i Indonèsia) i l'australiana. Alguns autors agrupen les dues primeres en una de sola, l'holàrtica.
regió fitogeogràfica regió fitogeogràfica

Biogeografia

  • ca  regió fitogeogràfica, n f
  • es  región fitogeográfica
  • fr  région phytogéographique
  • en  phytogeographical region

Biogeografia

Definició
Unitat fitogeogràfica inferior al regne florístic i superior a la província, que abasta un territori extens i ben caracteritzat per la flora, amb endemismes de família, subfamília i gènere.
regió macaronèsica regió macaronèsica

Biogeografia

  • ca  regió macaronèsica, n f
  • ca  Macaronèsia, n f sin. compl.
  • es  Macaronesia
  • es  región macaronésica
  • fr  Macaronésie
  • fr  région macaronésienne
  • en  Macaronesia
  • en  Macaronesian region

Biogeografia

Definició
Regió biogeogràfica que comprèn les illes tropicals atlàntiques de Canàries, Açores, Madeira i del Cap Verd i que es caracteritza per tenir un elevat nombre d'espècies endèmiques, amb moltes plantes amb afinitat mediterrània i d'altres properes a les espècies tropicals africanes.
regió mediterrània regió mediterrània

Biogeografia

  • ca  regió mediterrània, n f
  • es  región mediterránea
  • fr  région méditerranéenne
  • en  Mediterranean region

Biogeografia

Definició
Regió biogeogràfica que comprèn les terres properes a la Mediterrània i que es caracteritza per tenir un clima amb estius extremament secs i càlids i hiverns moderadament humits i freds, i pel predomini de la vegetació xeròfila amb boscos esclerofil·les als sectors més humits i matollars i prats als indrets més secs.
regió zoogeogràfica regió zoogeogràfica

Biogeografia

  • ca  regió zoogeogràfica, n f
  • ca  regió faunística, n f sin. compl.
  • es  región zoogeográfica
  • fr  région faunique
  • fr  région zoogéographique
  • en  zoogeographical region

Biogeografia

Definició
Unitat biogeogràfica superior caracteritzada per una composició faunística particular.

Nota

  • Les sis regions zoogeogràfiques principals són la paleàrtica (Àsia central, Àsia septentrional, Europa), la neàrtica (Amèrica del Nord), la neotropical (Amèrica Central i del Sud), l'etiòpica (Àfrica), l'oriental (sud d'Àsia i Indonèsia) i l'australiana. Alguns autors agrupen les dues primeres en una de sola, l'holàrtica.
  • ca  regne, n m
  • es  reino
  • fr  règne
  • en  kingdom

Biogeografia

Definició
Tàxon superior de la classificació dels éssers vius.

Nota

  • No hi ha unanimitat en els criteris d'establiment dels regnes. Actualment molts autors estableixen cinc regnes. El primer regne inclou tots els organismes procariotes (els bacteris, les cianofícies i els procloròfits). Els eucariotes comprenen els quatre regnes restants: el segon regne amb els protoctists (els protozous i les algues), el tercer regne amb els fongs, el quart amb les plantes i el cinquè amb els animals. Tradicionalment els eucariotes s'han dividit només en dos regnes: regne vegetal i regne animal.
  • ca  regne, n m
  • ca  reialme, n m sin. compl.
  • es  imperio
  • es  reino
  • fr  empire
  • fr  empire biogéographique
  • en  biogeographic empire
  • en  kingdom
  • en  realm

Biogeografia

Definició
Unitat biogeogràfica superior que correspon a una gran superfície terrestre, ben caracteritzada i diferenciada en la flora i en la fauna.

Nota

  • S'aplica especialment en l'àmbit de la fitogeografia, fins al punt que quan es parla de regne s'entén normalment regne florístic.