biostàsia
biostàsia
Geomorfologia
- ca biostàsia, n f
- es biostasia
- fr biostasie
- en biostasy
Geomorfologia
Definició
Etapa de la morfogènesi en la qual la pedogènesi, el desenvolupament vegetal i l'estabilització dels productes de meteorització predominen sobre l'erosió.
Nota
- S'oposa a rexistàsia en la terminologia biogeogràfica de H. Erhart.
biota
biota
Biogeografia
- ca biota, n f
- es biota
- fr biote
- en biota
Biogeografia
Definició
Conjunt de tots els éssers vius d'un indret determinat.
biòtic -a
biòtic -a
Biogeografia
- ca biòtic -a, adj
- es biótico
- fr biotique
- en biotic
Biogeografia
Definició
Relatiu o pertanyent a la vida o als éssers vius.
biotip
biotip
Biogeografia
- ca forma biològica, n f
- ca biotip, n m sin. compl.
- ca biotipus, n m sin. compl.
- ca forma vital, n f sin. compl.
- ca tipus biològic, n m sin. compl.
- es biotipo
- es forma biológica
- es forma de vida
- es tipo biológico
- fr forme biologique
- fr forme de vie
- fr type biologique
- en biological form
- en life form
Biogeografia
Definició
Aspecte morfològic i biològic d'un organisme, especialment un vegetal, com a conseqüència de la seva adaptació a les condicions ambientals.
Nota
- Hi ha diverses classificacions de formes biològiques vegetals. La més coneguda a Europa és la que va establir C. Raunkiaer el 1905 (modificada el 1918), que agrupa les plantes segons la forma i la posició que prenen els òrgans perennes durant l'època desfavorable. Les divisions de primer ordre són faneròfit, camèfit, hemicriptòfit, criptòfit, helòfit, hidròfit i teròfit. Altres autors, com J. Braun-Blanquet i H. Ellenberg, les han completades establint tot un sistema jerarquitzat de formes biològiques menors.
biotipus
biotipus
Biogeografia
- ca forma biològica, n f
- ca biotip, n m sin. compl.
- ca biotipus, n m sin. compl.
- ca forma vital, n f sin. compl.
- ca tipus biològic, n m sin. compl.
- es biotipo
- es forma biológica
- es forma de vida
- es tipo biológico
- fr forme biologique
- fr forme de vie
- fr type biologique
- en biological form
- en life form
Biogeografia
Definició
Aspecte morfològic i biològic d'un organisme, especialment un vegetal, com a conseqüència de la seva adaptació a les condicions ambientals.
Nota
- Hi ha diverses classificacions de formes biològiques vegetals. La més coneguda a Europa és la que va establir C. Raunkiaer el 1905 (modificada el 1918), que agrupa les plantes segons la forma i la posició que prenen els òrgans perennes durant l'època desfavorable. Les divisions de primer ordre són faneròfit, camèfit, hemicriptòfit, criptòfit, helòfit, hidròfit i teròfit. Altres autors, com J. Braun-Blanquet i H. Ellenberg, les han completades establint tot un sistema jerarquitzat de formes biològiques menors.
biòtop
biòtop
Biogeografia
- ca biòtop, n m
- es biotopo
- fr biotope
- en biotope
Biogeografia
Definició
Hàbitat ocupat per un conjunt d'éssers vius que el caracteritza i dels quals és l'espai vital.
bioturbació
bioturbació
Geomorfologia
- ca bioturbació, n f
- es bioturbación
- fr bioturbation
- fr fouissement
- en bioturbation
Geomorfologia
Definició
Alteració de l'estructura deposicional original d'un sediment o un sòl per l'acció d'organismes vius.
bisial·litització
bisial·litització
Ciència del sòl
- ca bisial·litització, n f
- es bisialitización
- fr bisiallitisation
- en bisiallitization
Ciència del sòl
Definició
Procés d'alteració del sòl per hidròlisi parcial dels minerals de la roca mare en un clima temperat, que provoca la pèrdua moderada de bases i de sílice.
blizzard [en]
blizzard [en]
Climatologia
- ca blizzard [en], n m
- es blizzard
- fr blizzard
- en blizzard
Climatologia
Definició
Estat del temps caracteritzat per temperatures extremament baixes, per vent fort i per una reducció gairebé total de la visibilitat a causa de la neu que aquest vent aixeca de terra, propi especialment de climes polars i antàrtics i de les zones nord-occidentals nord-americanes.
Nota
- En la climatologia catalana, el fenomen més proper és el torb.
bloc
bloc
Geomorfologia
- ca bloc, n m
- es bloque
- fr bloc
- en fault block
Geomorfologia
Definició
Bloc de l'escorça terrestre limitat parcialment o completament per falles i que es comporta com una unitat durant l'activitat tectònica.