Back to top

Diccionari de geografia física

Presentació
  • ca  biostàsia, n f
  • es  biostasia
  • fr  biostasie
  • en  biostasy

Geomorfologia

Definició
Etapa de la morfogènesi en la qual la pedogènesi, el desenvolupament vegetal i l'estabilització dels productes de meteorització predominen sobre l'erosió.

Nota

  • S'oposa a rexistàsia en la terminologia biogeogràfica de H. Erhart.
  • ca  biota, n f
  • es  biota
  • fr  biote
  • en  biota

Biogeografia

Definició
Conjunt de tots els éssers vius d'un indret determinat.
  • ca  biòtic -a, adj
  • es  biótico
  • fr  biotique
  • en  biotic

Biogeografia

Definició
Relatiu o pertanyent a la vida o als éssers vius.
  • ca  forma biològica, n f
  • ca  biotip, n m sin. compl.
  • ca  biotipus, n m sin. compl.
  • ca  forma vital, n f sin. compl.
  • ca  tipus biològic, n m sin. compl.
  • es  biotipo
  • es  forma biológica
  • es  forma de vida
  • es  tipo biológico
  • fr  forme biologique
  • fr  forme de vie
  • fr  type biologique
  • en  biological form
  • en  life form

Biogeografia

Definició
Aspecte morfològic i biològic d'un organisme, especialment un vegetal, com a conseqüència de la seva adaptació a les condicions ambientals.

Nota

  • Hi ha diverses classificacions de formes biològiques vegetals. La més coneguda a Europa és la que va establir C. Raunkiaer el 1905 (modificada el 1918), que agrupa les plantes segons la forma i la posició que prenen els òrgans perennes durant l'època desfavorable. Les divisions de primer ordre són faneròfit, camèfit, hemicriptòfit, criptòfit, helòfit, hidròfit i teròfit. Altres autors, com J. Braun-Blanquet i H. Ellenberg, les han completades establint tot un sistema jerarquitzat de formes biològiques menors.
  • ca  forma biològica, n f
  • ca  biotip, n m sin. compl.
  • ca  biotipus, n m sin. compl.
  • ca  forma vital, n f sin. compl.
  • ca  tipus biològic, n m sin. compl.
  • es  biotipo
  • es  forma biológica
  • es  forma de vida
  • es  tipo biológico
  • fr  forme biologique
  • fr  forme de vie
  • fr  type biologique
  • en  biological form
  • en  life form

Biogeografia

Definició
Aspecte morfològic i biològic d'un organisme, especialment un vegetal, com a conseqüència de la seva adaptació a les condicions ambientals.

Nota

  • Hi ha diverses classificacions de formes biològiques vegetals. La més coneguda a Europa és la que va establir C. Raunkiaer el 1905 (modificada el 1918), que agrupa les plantes segons la forma i la posició que prenen els òrgans perennes durant l'època desfavorable. Les divisions de primer ordre són faneròfit, camèfit, hemicriptòfit, criptòfit, helòfit, hidròfit i teròfit. Altres autors, com J. Braun-Blanquet i H. Ellenberg, les han completades establint tot un sistema jerarquitzat de formes biològiques menors.
  • ca  biòtop, n m
  • es  biotopo
  • fr  biotope
  • en  biotope

Biogeografia

Definició
Hàbitat ocupat per un conjunt d'éssers vius que el caracteritza i dels quals és l'espai vital.
bioturbació bioturbació

Geomorfologia

  • ca  bioturbació, n f
  • es  bioturbación
  • fr  bioturbation
  • fr  fouissement
  • en  bioturbation

Geomorfologia

Definició
Alteració de l'estructura deposicional original d'un sediment o un sòl per l'acció d'organismes vius.
bisial·litització bisial·litització

Ciència del sòl

  • ca  bisial·litització, n f
  • es  bisialitización
  • fr  bisiallitisation
  • en  bisiallitization

Ciència del sòl

Definició
Procés d'alteració del sòl per hidròlisi parcial dels minerals de la roca mare en un clima temperat, que provoca la pèrdua moderada de bases i de sílice.
blizzard [en] blizzard [en]

Climatologia

  • ca  blizzard [en], n m
  • es  blizzard
  • fr  blizzard
  • en  blizzard

Climatologia

Definició
Estat del temps caracteritzat per temperatures extremament baixes, per vent fort i per una reducció gairebé total de la visibilitat a causa de la neu que aquest vent aixeca de terra, propi especialment de climes polars i antàrtics i de les zones nord-occidentals nord-americanes.

Nota

  • En la climatologia catalana, el fenomen més proper és el torb.
  • ca  bloc, n m
  • es  bloque
  • fr  bloc
  • en  fault block

Geomorfologia

Definició
Bloc de l'escorça terrestre limitat parcialment o completament per falles i que es comporta com una unitat durant l'activitat tectònica.